Bibliografia

Segon volum del recull d’ensenyances donades a Lluçà, durant els retirs de meditació zen, i unes jornades zen realitzades a Barcelona, que cobreixen el període 2014-2015.

Els kusen, els ensenyaments donats durant zazen, estan basats principalment en l’Anapanasati i el Satipatthana del Buda Shakyamuni, i alguns capítols del Shobogenzo del Mestre Dogen (1200-1250).

Una part important del llibre l’ocupen els mondo, diàlegs de preguntes i respostes entre mestre i deixeble. Els mondo són diàlegs sobre com entenem aquesta pràctica mil·lenària avui, des dels nostres condicionants socials i familiars, sobre com apliquem allò que aprenem en el dojo i a la sesshin, en el nostre dia a dia. Són una prova que aquesta pràctica està més viva que mai, que no som una minoria residual, sinó l’avantguarda d’un món millor.

Preu: 10 euros (el podeu adquirir al Dojo Zen Barcelona Kannon, Rda. Universitat, 14).

La meditació zen és una pràctica que ens fa connectar amb el nostre ésser interior. El seu mètode ha estat provat i refinat durant segles, i és considerat el camí més directe a la realització, per la seva forta intensitat i per les seves decoracions escasses. Fer zazen és seure amb el sac de pell amb el que hem nascut, i veure la cara que teníem abans de néixer.

A partir dels seus vint-i-cinc anys de pràctica del Zen, el mestre zen Lluís Nansen Salas (Barcelona, 1965) ens explica com iniciar-nos en la meditació asseguda, el zazen. Des d’una base empírica i amb un llenguatge planer i directe, Nansen ens dóna les raons, el com, el què, i el perquè, a través d’històries d’antics mestres del passat, d’explicacions científiques, i d’exemples de la seva experiència actual com a ensenyant.

Qualsevol persona interessada en la meditació, ja sigui principiant o veterà, trobarà en aquest llibre la motivació i l’energia necessàries, per començar, continuar, i aprofundir en la pràctica de la via de la felicitat.

Aquest llibre és un recull de les ensenyances donades a Lluçà, durant les sesshin, i unes jornades realitzades a Barcelona, que cobreixen el període 2012-2013. Els kusen, els ensenyaments donats durant zazen, estan basats principalment en alguns capítols del Shobogenzo del Mestre Dogen (1200-1250).

Una part important del llibre l’ocupen els mondo, diàlegs de preguntes i respostes entre mestre i deixeble. Els mondo són diàlegs sobre com entenem aquesta pràctica mil·lenària avui, des dels nostres condicionants socials i familiars, sobre com apliquem allò que aprenem en el dojo i a la sesshin, en el nostre dia a dia. Són una prova que aquesta pràctica està més viva que mai, que no som una minoria residual, sinó l’avantguarda d’un món millor.

Preu: 10 euros (el podeu adquirir al Dojo Zen Barcelona Kannon, Rda. Universitat, 14).

Shunryu Suzuki 1905-1971), descendent espiritual del mestre Dogen, arribà als Estats Units el 1958, quan ja era un mestre zen profundament respectat al Japó. Els seus deixebles van crear el primer monestir zen fora de l’Àsia, el Zen Mountain Center. Aquest llibre, publicat un any abans de la seva mort, recull les seves ensenyances donades en diversos llocs i moments als Estats Units d’Amèrica.

“¿És que potser el sentiment essencial i comú a tota la humanitat no és l’esperança, que neix de les alegries i les tristeses més simples i naturals? Aquesta esperança, que crema al fons del cor de cada home i que purifica la seva ment és, essencialment, un pur sentiment religiós. ¿No podria ella canviar el rumb que s’ha seguit en cometre els errors monstruosos d’aquesta última guerra?”Aquest llibre és el relat de l’itinerari espiritual d’un home que ha marcat la nostra època. Amb gran senzillesa i de manera molt directa, Roshi Taisen Deshimaru exposa les dificultats amb què va topar per assumir una vocació que finalment l’havia de conduir a difondre el zen a Europa.

Als Estats Units es podia llegir en el frontó d’una acadèmia racionalista: «Déu ha mort», firmat: Nietzsche. Un matí van descobrir que sota la divisa hi havia la següent frase: «Nietzsche ha mort», firmat: Déu. El veritable Déu existeix. I no mor mai perquè Déu significa la veritat més alta, l’energia fonamental de l’univers. Déu existeix, però la humanitat ha fugit d’ell, la civilització moderna ha girat completament l’esquena a l’ordre de l’univers. L’essència d’aquest ensenyament és l’harmonia, la unió del material amb l’espiritual. La saviesa més alta vol la pau i la unitat, més enllà de la relativitat, de la dualitat, dels contraris. Vosaltres, europeus, creareu, en la fusíó de l’esperit oriental i l’esperit occidental, la més alta dimensió de la vida.

El monjo zen Taisen Deshimaru (1914-1982) va arribar a París el 1967 des del Japó, enviat per estendre la pràctica d’aquesta postura mil·lenària, transmesa fins avui de persona a persona. Des d’aleshores s’han creat a Europa desenes de dojos on es pot practicar zazen.

En ser preguntat sobre la conveniència de recomanar la pràctica del zazen als altres, el mestre Taisen Deshimaru responia: «Si vull que persones fortes facin zazen els dic: “No vingueu, és millor que mengeu xocolata; zazen és difícil, fa mal.” Aleshores és quan em segueixen. La norma tradicional diu que s’ha de refusar tres vegades algú abans de deixar-lo venir: “Zazen és difícil, avui hi ha molta gent. Per què vols fer zazen? Per tenir el despertar? Estàs boig? Vés-te’n”»
El mestre Deshimaru, autor de La pràctica del zen, respon a totes les preguntes. Així, parla, entre altres qüestions, del dolor, la mort, l’ego, la compassió, la saviesa. I ho fa amb l’esperit pràctic del zen: amb la perspectiva de viure plenament la totalitat del nostre ésser.

Aquest llibre recull les últimes paraules del Mestre zen Taisen Deshimaru. L’any 1982, poc abans de morir, va voler llegar l’essència del seu ensenyament, sorgit de l’experiència espiritual de tota una vida. L’anell de la via zen no té ni principi ni final. És la repetició de l’experiència viscuda “aquí i ara”, que porta en ella mateixa l’eternitat. Fruit de mots transmesos pels patriarques chan de la Xina als patriarques zen del Japó, aquest llibre constitueix la traça d’un ensenyament oral que troba la seva font en Buda i que s’adapta al nostre món.

Ryokan va escriure milers de poemes i de cartes-poema, i s’ocupà d’escampar-los per tot arreu. Foren especialment apreciats per grups locals i, més tard, recollits per estudiants. La primera edició dels poemes de Ryokan, titulada Hachisu no Tsuyu (“Gota de rosada en una fulla de lotus”), compilada per la monja Teishin i que incloïa els poemes intercanviats entre ella i Ryokan, va aparèixer l’any 1835, quatre anys després de la seva mort. Aquest fou l’inici de l’expansió de la seva fama per tot el Japó.

“En el món actual, agitat pels nombrosos conflictes que són el resultat de la no acceptació dels diferentes punts de vista, la meditació d’aquest text té efectes sanadors. Als que ja estan compromesos amb la pràctica del Zen, els donarà l’ocasió de profunditzar-hi i farà de llur vida quotidiana un gran koan, amb múltiples ocasions de despertar.”
El Genjo Koan és un dels capítols més importants del Shobogenzo del Mestre Dogen i recull el nucli essencial de la seva ensenyança. En aquesta edició, Roland Rech dóna el text original traduït, i el comenta extensament en els seus aspectes més profunds, a la llum dels ensenyaments de Taisen Deshimaru i dels antics patriarques de la història del Zen.

“Tenia la impressió que tota la meva vida, fins aleshores, no havia tingut cap altre sentit que dur-me al punt de desesperació que em conduí a seure de cara a la paret, a deixar de córrer rere tota mena de quimeres o propòsits… i a tractar, senzillament, de descobrir el que podia ser en mi mateix el fonament del sagrat.”
“En el silenci de la pràctica de zazen l’absència d’aferrament al nostre ego ens duu a la presència de la naturalesa real de la nostra existència, que és interdependent amb tots els éssers i unitat amb tot l’univers. Aleshores ja no és necessari dedicar-nos a una penosa ascesi per a separar-nos dels aferraments que ens fan sofrir: l’arrel es talla. La vida es torna lliure i feliç. Podem existir realment estant atents i presents aquí i ara, en cada respiració.”

A través de les entrevistes contingudes a Monje zen en Occidente, Roland Rech evoca vint anys d’experiència personal i quotidiana. Tal com Arnaud Desjardins explica en el pròleg del llibre, l’autor ens parla “d’un zen particularment sobri, despullat i, sobretot, fidel a l’herència transmesa pels antics mestres”.