En el número 300 de la revista Cuerpo mente, dins del Dossier Mente, la ciència i espiritualitat es fan un lloc, podreu llegir l’última entrevista que Or Haleluiya va fer a Lluís Nansen Salas, on ens argumenta que compartir és la millor motivació, i que l’altruisme és la clau per a mantenir la continuïtat en la pràctica del Zen
DOSSIER MENTE
ENTREVISTA A LLUÍS NANSEN SALAS
ZAZEN
«Compartir es la millo motivació»
PERFIL: LLUiS NANSEN SALAS Mestre zen
- Lluís Nansen Salas (Barcelona, 1965) és llicenciat en Física Teòrica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va començar a practicar el zen el 1991. El 1995 es va ordenar monjo dins del llinatge del mestre japonès Taisen Deshimaru i de Roland Yuno Rech, de qui va rebre la transmissió del Dharma —el shiho— el desembre de 2016.
- La seva formació científica i la confiança en l’experiència de cadascú li permeten ensenyar el Dharma des de l’objectivitat i l’empirisme, una manera de fer fàcil d’entendre per als practicants occidentals.
- Des del Dojo Zen Barcelona Kannon (www.zenkannon.org) imparteix cursos de mindfulness zen i de filosofia budista. També dirigeix retirs zen de sesshin.
- Es autor del llibre Meditació zen, l’art de simplement ser (Ed. viena, Barcelona, 2017).
Lluís Nansen parla amb l’autoritat de qui fa 25 anys que medita. Segons el zen, l’altruisme és la clau per mantenir la constància.
Ciència i espiritualitat
En el mestre Lluís Nansen Salas conflueixen dos aspectes que sovint es consideren —potser per desconeixement— antagònics: la ciència i l’espiritualitat. En realitat, no hi ha cap contradicció entre la Física Teòrica i la pràctica del budisme zen. Des del Dojo Zen Barcelona Kannon, al centre de la capital catalana, Nansen fonamenta el seu ensenyament en la pràctica rigorosa del zazen, la meditació zen asseguda, i en l’harmonització d’aquesta pràctica amb la vida quotidiana.
En la pràctica espiritual es parla sovint de «despertar» o «alliberament». A què fan referència aquests conceptes?
Amb la pràctica del zazen s’estableix una dinàmica amb el cos que canvia la nostra manera de funcionar mentalment. Ens allibera d’hàbits i condicionaments que ens deixen sempre insatisfets i ens fan patir. Aquests condicionaments afecten la nostra percepció de la realitat, com passa quan hi ha una emoció intensa: aquesta provoca una visió distorsionada, una il·lusió, un somni. Per això parlem de despertar i de veure les coses tal com són. Veure les coses tal com són vol dir veure-les coneixent-ne la veritable naturalesa, que és insubstancial i impermanent. Això és el que ens allibera del sofriment.
En la pràctica zen sovint es parla de practicar sense objectiu, però alhora sembla que l’objectiu és el «despertar». Ens pots explicar aquesta paradoxa?
Quan parlem de practicar sense objectiu, ens referim a cultivar una actitud sense la intenció d’obtenir res per a un mateix. Quan hi ha en nosaltres la més mínima intenció d’obtenir alguna cosa, la ment funciona de la manera ordinària i dualista, i precisament aquesta manera de funcionar és un dels condicionaments dels quals parlàvem abans. Només quan practiquem amb una actitud sense la intenció d’obtenir res per a nosaltres mateixos, la ment pot funcionar de manera no dualista i prendre consciència de la unitat amb l’univers. Però no ens hem de confondre: això no vol dir que hàgim de fer les coses sense sentit ni que no puguem aspirar a despertar amb tots els éssers. Quan fem les coses amb una motivació altruista, no hi ha cap obstacle per despertar.
Per què creus que costa tant cultivar un hàbit que sabem que millorarà les nostres relacions i la nostra qualitat de vida?
El que ens dificulta cultivar la meditació, tot i saber que ens beneficiarà, és creure que podem aconseguir la felicitat perseguint il·lusions, encara que comprovem que sempre ens condueixen a la insatisfacció. Mentre creiem en les il·lusions, anem d’una il·lusió a una altra i mai no tenim temps per meditar, que és la porta de la veritable felicitat.
Quines dificultats t’has trobat personalment per mantenir una pràctica disciplinada durant més de 25 anys, i com les has superat?
Les dificultats que m’he trobat són les mateixes que les de les altres persones: les il·lusions de l’ego. Potser en algun moment he dubtat de la meva capacitat per superar-les, però mai no he dubtat de la pràctica del zazen.
Què t’ha ajudat a ser tan fidel a la pràctica?
D’una banda, adonar-me de la vacuïtat de les meves il·lusions i, de l’altra, l’aspiració a compartir aquesta pràctica amb els altres, aprendre del meu mestre i dels meus companys i dedicar les meves energies a facilitar la pràctica a altres persones. Això últim s’ha convertit en una font d’energia il·limitada.
Tens algun consell que pugui ser útil?
Qui vulgui cultivar una pràctica constant i duradora ha d’anar més enllà de l’interès personal i compartir aquesta pràctica espiritual amb els altres. En compartir-la, trobarà una motivació il·limitada que li permetrà superar tots els obstacles i anar fins i tot més enllà d’ell mateix.
La pràctica zen està ritualitzada. Per què són tan importants els rituals? Com ens pot alliberar un ritual si sembla una cosa rígida?
Els gestos corporals del ritual influeixen en la ment. Són un diàleg entre el cos i la ment, i ens ajuden a sortir dels bucles mentals que es retroalimenten i generen sofriment. Hi ha molts prejudicis sobre els rituals, però la resistència principal prové dels condicionaments de l’ego, que el ritual ens ajuda precisament a dissipar. Abans de rebutjar el ritual, hauríem de provar-lo i comprovar quina influència té en la nostra ment.
OR HALELUIYA