L’Ango, el llarg retir del camp d’estiu és una tradició que ve des del temps de Buda. Antigament coincidia amb l’estació dels monzons, en un període de tres mesos. Avui en dia per adaptar-ho a la vida moderna alguns retirs s’escurcen, i duren un mes, o tot just una setmana, però l’esperit és el mateix.…
És un tòpic molt freqüent entre els que veuen la meditació des d’una perspectiva materialista i utilitarista, considerar el ritual que acompanya la pràctica de les meditacions tradicionals com un embolcall innecessari. Així, en rebre el regal de la pràctica s’afanyen, com un infant que rep una joguina ben embolicada, a estripar el paper, per desfer-se ràpidament de l’embolcall i poder gaudir de la joguina. Però aquesta és una visió incompleta, ja que el ritual contribueix a crear un estat de la ment propici a la meditació.
En les pràctiques d’atenció plena, una de les coses que aprenem és a fer les coses sense estar pensant en una altra cosa. Per exemple, mentre conduïm cap a la feina, tractem de no pensar en tot el que hem de fer allí, sinó que ens concentrem en conduir, atents als senyals, als altres cotxes, als vianants. És el que se’n diu no anar amb el pilot automàtic. Fer les coses amb el pilot automàtic, és a dir, fer-les pensant en una altra cosa, és causa d’accidents, errors, estrès, i fatiga la nostra ment.
És fàcil llegir avui, en algun dels reconeguts best seller sobre Atenció Plena (Mindfulness), afirmacions com: “En un sentit ampli, els termes atenció i consciència són sinònims.” Aquesta afirmació, en la nostra llengua, és una afirmació falsa en tots sentits, i com a conseqüència projecta una ombra de confusió en els estudiants i practicants de l’atenció plena. Perquè ni atenció i consciència són sinònims, ni l’atenció plena és el mateix que la consciència plena.
