Zen per a no res. La pel·lícula
“Zen per a no res” és un documental dirigit per Werner Penzel. El film segueix el viatge d’una dona suïssa mentre passa uns mesos en un monestir zen anomenat Antaiji. La pel·lícula ofereix una immersió en la vida monàstica zen. El documental mostra el ritme diari dels monjos, marcat per la meditació, el treball físic i la contemplació.
A través de la seva experiència, la protagonista explora la pràctica del zazen (meditació asseguda) i les ensenyances del budisme zen, que se centren en la simplicitat, l’autodisciplina i la recerca de l’absència del jo. La pel·lícula capta l’essència de la vida zen, sense gaire diàlegs ni narracions, i deixa que el paisatge, les accions i el silenci parlin per si mateixos. “Zen per a no res” és una reflexió sobre la vida, la vacuïtat i el sentit de la nostra existència.
Zen per a no res. Presentació de Lluís Nansen
La projecció de “Zen per a no res” és part de la programació del Festival de Cinema Budista de Catalunya 2024 (Festival C. 2024). Divendres 25 d’octubre a les 18:30 i el dissabte 26 d’octubre a les 16:15, al Cinema Verdi Park, el mestre Zen Lluís Nansen Salas féu una breu presentació de la pel·lícula abans de la seva projecció.
Quina relació hi ha entre Antaiji de “Zen per a no res” i la gran sangha de Taisen Deshimaru a Europa?
La xerrada de Lluís Nansen aborda la relació que hi ha entre el temple Antaiji que veiem a la pel·lícula “Zen per a no res” i la gran sangha de Taisen Deshimaru i més especialment amb la comunitat Zen Kannon. Kodo Sawaki que va ser el refundador d’Antaiji, va ser el mestre de Taisen Deshimaru. Taisen va ser el mestre de Roland Yuno Rech, i Roland és el meu mestre. Pero això no és tot, a Antaiji han passat coses que són importants per a la nostra Sangha.
El temple Antaiji fundat per Kodo Sawaki
El documental es desenvolupa al Temple Antaiji al Japó, que va ser fundat el 1919. Després de la Segona Guerra Mundial, Antaiji s’havia quedat sense abat, i li ho van oferir a Kodo Sawaki, que fins aleshores havia estat en altres temples. El Mestre s’havia guanyat el sobrenom de “Kodo sense llar” perquè sempre anava amunt i avall amb la seva furgoneta plena de llibres, donant classes de budisme zen. Kodo Sawaki i el seu deixeble Uchiyama es van fer càrrec d’Antaiji, i el van convertir en un temple en què la pràctica es concentra en zazen, la meditació asseguda, i el samu, el treball voluntari. Kodo Sawaki, preocupat per la deriva del Zen al Japó, va voler tornar al Zen més pur, a la pràctica de Shikantaza, com la que havien transmès Bodhidharma i Dogen. Aquesta pàctica és la que uns anys més tard Taisen Deshimaru ens va portar a Europa.
Taisen Deshimaru rep l’ordenació de monjo a Antaiji
Taisen Deshimaru va ser un fidel deixeble de Kodo Sawaki. Durant molts anys el va seguir a les sesshins, retirs de zazen, sempre que les seves obligacions li ho permetien. Deshimaru va demanar l’ordenació de monjo en el mateix moment de fer-se deixeble. Kodo Sawaki li va negar l’ordenació de monjo en aquell moment, perquè segons li va dir, no volia que es convertís en un monjo professional. Encara que, segons sembla, també hi va influir l’esposa de Deshimaru, que va demanar expressament a Kodo Sawaki que no l’ordenés per por a que Deshimaru abandonés les obligacions familiars (BLAIN, D., 2011) . Així que Kodo no va ordenar monjo a Deshimaru fins que es va trobar a les portes de la mort. Aleshores Kodo va fer venir a Taisen Deshimaru per donar-li l’ordenació de monjo a Antaiji.
Després de l’ordenació de monjo, Kodo Sawaki va entregar a Taisen Deshimaru els seus quaderns de notes sobre el Zen, un kyosaku i un dels seus Kesa. Sembla que en aquell moment Kodo Sawaki va otorgar a Deshimaru el shiho, la transmissió del Dharma. Però aquest fet no es va poder certificar formalment dins de la institució del Zen Soto. (BLAIN, D., 2011). Anys més tard, va rebre aquesta certificació de Yamada Roirin.
Després de la mort de Kodo Sawaki, Uchiyama, l’abat successor a Antaiji, seguint les indicacions que havia deixat el mateix Kodo, no va fer un funeral com el que era habitual, sinó que va organitzar a Antaiji una sesshin de 49 dies, en memòria de Kodo Sawaki. En aquesta sesshin de 49 dies a Antaiji hi va participar Taisen Deshimaru
Roland Yuno Rech descobreix el Zen a Antaiji
Alguns anys més tard, Roland Yuno Rech era de viatge pel Japó i va poder fer un zazen al Temple d’Antaiji. Aquesta experiència el va fer descobrir que el Zen era la via espiritual que tant havia buscat. Després d’una estada en un altre temple del Japó, va assabentar-se de la vinguda de Taisen Deshimaru a Europa, i s’hi va unir.
El budisme modern i les seves traduccions culturals
Les coincidències amb Antaiji no acaben aquí. Recentment, Ismael Apud, un antropolèg de la Universitat de Montevideo, va realitzar un treball d’investigació anomenat: El budisme modern i les seves traduccions culturals. El seu treball reflexiona de manera crítica sobre aquesta qüestió, en què utilitza la noció de ‘traducció cultural’. Ismael presenta un estudi qualitatiu de casos, amb dos monjos zen europeus. Un és el monjo zen català, Lluís Nansen Salas, Mestre de Zen Kannon. L’altre és un monjo zen alemany, Jens Olaf Christian Muhō Nölke, que va ser abat del temple Antaiji del Japó. Apud, I. (2021). L’abat Muhō és el mestre d’origen alemany que apareix en el film “Zen per a no res”.
Zen per a no res. Tot acaba on comença
Encara hi ha una altra coincidència, que vaig descobrir en veure la pel·lícula. En les primeres imatges apareix en Gerard, un noi que havia estat practicant del nostre Centre Zen Kannon fa uns anys. De fet, va ser el 2012 que en Gerard em va demanar que li escrivís una carta de recomanació per ingressar a Antaiji. La carta anava dirigida precisament a Muhō Nölke, l’abat en aquell moment, i Muhō va acceptar el Gerard. Pocs mesos després, en Gerard va marxar a Antaiji, i des d’aleshores no en sabia res. Em va alegrar molt veure’ls a tots dos a la pel·lícula. Sembla que els va anar prou bé. En veure’ls em va envair el sentiment que el vincle de la Sangha va més enllà del temps i l’espai, i això em va commoure.
Referències
Apud, I. (2021). El budisme modern i les seves traduccions culturals. Reflexions a partir d’un estudi qualitatiu de casos amb dos monjos zen europeus. Arxiu d’Etnografia De Catalunya, (23), 207–232.
(Festival, C. 2024) Festival de cinema budista de Catalunya. 23 al 27 d’octubre de 2024. Cinemas Verdi Park, carrer de Torrijos, 19, 08012 Barcelona.
BLAIN, D., 2011. Sensei: Taisen Deshimaru, maître zen. Paris: Albin Michel. ISBN 2226221522.