2026/11/14 Meditació amb el poema Hōkyō Zanmai: el samadhi del mirall preciós

L’Hōkyō Zanmai, el Samadhi del mirall preciós, ens convida a descobrir la realitat tal com és: íntima, completa i impossible de separar de nosaltres. En aquest taller de meditació zen escoltarem els versos atribuïts al mestre Dongshan Liangjie asseguts en zazen, deixant que la imatge del mirall il·lumini la relació entre unitat i dualitat, vacuïtat i forma, despertar i vida quotidiana.

Hōkyō Zanmai, el samadhi del mirall preciós

Sense error, sense dubte, així es el Dharma
Els budes i mestres de la transmissió no n’han parlat
Tanmateix, vosaltres el feu realitat aquí i ara.
Per això us prego, protegiu-lo amb força.

Amb aquests versos comença l’Hōkyō Zanmai (寶鏡三昧), un dels poemes fonamentals de la tradició Caodong, coneguda al Japó com a Zen Sōtō. El seu títol es tradueix com a Samadhi del mirall preciós. El poema no descriu un estat extraordinari, separat de la vida. Parla d’una manera de veure en què cada cosa es manifesta tal com és i, alhora, en relació amb totes les altres. El mirall no escull el que reflecteix: acull la llum i la foscor, el moviment i la quietud, allò que ens agrada i allò que voldríem evitar. No s’aferra a cap imatge i no en rebutja cap.

Però, què significa mirar la nostra vida com en un mirall preciós? Com podem reconèixer la unitat sense esborrar les diferències? I com podem viure les diferències sense convertir-les en separació i conflicte?
En aquest taller escoltarem l’Hōkyō Zanmai des de l’experiència de zazen. No es tractarà només d’interpretar un poema antic, sinó de deixar que les seves imatges orientin la postura, la respiració i la manera com ens relacionem amb cada situació.

El mirall que no reté res

Quan ens mirem en un mirall, la forma i el reflex apareixen junts. No són la mateixa cosa, però tampoc es poden separar. El poema utilitza aquesta imatge per expressar una experiència central del Zen: no som una entitat aïllada davant del món, però tampoc desapareixem dins d’una totalitat indiferenciada.
«Com davant d’un mirall preciós, la forma i el reflex es contemplen. Tu no ets això; en veritat, això ets tu.»

Durant zazen podem observar aquesta relació directament. Sentim el cos, els sons, la respiració i els pensaments. Cada fenomen té la seva forma particular, però cap no existeix tot sol. La respiració depèn de l’aire; el cos, de la terra i dels aliments; la nostra identitat, de totes les relacions que ens han constituït.
La pràctica no ens demana que neguem la individualitat. Ens ajuda a deixar de confondre-la amb una existència separada i fixa. Com el reflex al mirall, som plenament nosaltres mateixos i, alhora, inseparables de tot el que apareix.

La talitat: les coses tal com són

El poema parla del Dharma de la talitat, és a dir, de la realitat tal com és abans que la dividim amb els nostres judicis. Això no significa contemplar el món passivament ni acceptar la injustícia. Significa veure amb prou claredat per no confondre els fets amb les projeccions, les pors i els desitjos que hi afegim.
Quan practiquem zazen no intentem fabricar una experiència perfecta. Tornem a la postura i a la respiració, i deixem que cada fenomen sigui exactament el que és: un pensament és un pensament, una emoció és una emoció, un so és un so. No cal expulsar res ni convertir res en una identitat.
Aquesta intimitat amb l’experiència ens permet respondre amb més llibertat. Veure les coses tal com són no ens immobilitza; ens ajuda a actuar sense quedar completament arrossegats per les reaccions habituals.

La unitat no elimina les diferències

Un dels grans temes de l’Hōkyō Zanmai és la relació entre l’absolut i el relatiu. Des del punt de vista de la unitat, tots els fenòmens comparteixen la mateixa naturalesa buida i interdependent. Des del punt de vista de la diferència, cada ésser, cada trobada i cada instant són únics.
Si ens aferrem només a la diferència, el món es fragmenta entre jo i els altres, guanyadors i perdedors, amics i enemics. Si ens aferrem només a la unitat, podem ignorar les circumstàncies concretes, el sofriment i la responsabilitat. El poema ens convida a no quedar-nos atrapats en cap dels dos extrems.
En la pràctica, unitat i diferència s’il·luminen mútuament. Precisament perquè no estem separats dels altres, cada diferència importa. I precisament perquè cadascú ocupa un lloc irrepetible, podem contribuir al bé de tots des de la nostra situació concreta.

La llum dins la foscor, la foscor dins la llum

L’Hōkyō Zanmai juga amb imatges de claror i obscuritat. La llum pot representar la diversitat que es fa visible; la foscor, la unitat en què les distincions deixen de dominar-nos. Cap de les dues no és superior a l’altra.
La nostra vida també alterna comprensió i confusió, confiança i dubte, obertura i resistència. La Via no consisteix a instal·lar-nos per sempre en un costat lluminós. Quan deixem de lluitar contra la foscor, podem descobrir-hi profunditat; quan apareix la llum, no necessitem apropiar-nos-en. Aquesta és una bona ensenyança per als moments difícils. La pràctica no promet que tot serà clar, sinó que podem continuar presents sense abandonar cap part de l’experiència.

Els cinc graus de Dongshan

La tradició relaciona l’Hōkyō Zanmai amb els cinc graus o cinc posicions de Dongshan. No són etapes rígides que hàgim de superar una rere l’altra, sinó diferents maneres d’expressar la relació viva entre unitat i multiplicitat, buit i forma, essencial i fenomenal. De vegades percebem la unitat al cor de les diferències. Altres vegades descobrim totes les diferències dins de la unitat. La maduració de la pràctica consisteix a deixar que aquestes dues perspectives s’integrin fins a expressar-se lliurement en l’acció quotidiana. Els cinc graus ens recorden que el despertar no és una idea abstracta. Ha de manifestar-se quan treballem, escoltem, cuidem algú, afrontem un conflicte o prenem una decisió.

Una ensenyança per a la vida quotidiana

Sovint mirem la realitat com si fos un mirall que hagués de confirmar la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Busquem aprovació, rebutgem les crítiques i interpretem cada situació des de les nostres expectatives. Quan el reflex no coincideix amb el que voldríem veure, apareixen la frustració i el conflicte.
El mirall preciós funciona d’una altra manera. Reflecteix sense afegir i deixa passar sense retenir. Practicar amb aquesta imatge ens ajuda a escoltar sense preparar immediatament una resposta, a reconèixer una emoció sense obeir-la i a actuar sense convertir el resultat en una mesura del nostre valor.
No es tracta de tornar-nos freds o indiferents. Al contrari: quan el jo deixa d’ocupar tot el mirall, podem veure millor les necessitats dels altres i respondre amb més saviesa i compassió.

Dongshan i l’Hōkyō Zanmai

La tradició atribueix l’Hōkyō Zanmai al mestre xinès Dongshan Liangjie (807–869), conegut en japonès com a Tōzan Ryōkai i considerat un dels fundadors del llinatge Caodong. El poema ha estat transmès durant segles unit al seu nom i a la seva ensenyança sobre la talitat i els cinc graus. La recerca històrica moderna assenyala, però, que el text només apareix documentat més de dos segles després de la mort de Dongshan i que la seva autoria material no es pot confirmar. Aquesta prudència històrica no disminueix el valor del poema: ens permet distingir entre el que podem documentar i la manera com la tradició l’ha rebut, practicat i transmès. Per conèixer la vida, els diàlegs i l’ensenyança del mestre, podeu llegir la biografia de Dongshan Liangjie.

Podeu trobar la versió completa de l’Hokyo Zanmai comentada per Lluís Nansen al seu llibre Dharma Zen, l’ull de la joiosa revelació, 2019, Viena edicions, Barcelona

Taller de meditació zen amb el poema Hōkyō Zanmai

Data: Dissabte 14 de novembre
Horari: de 17.00 a 19.00
Modalitat: presencial a Zen Kannon Barcelona i en línia per Zoom
Durada: dues hores

Durant el taller de meditació amb poema zen alternarem zazen i kinhin. Durant zazen, el mestre zen Lluís Nansen donarà una ensenyança o kusen basada en l’Hōkyō Zanmai. Escoltarem el poema des del cos i la quietud, explorant les seves imatges sense separar l’estudi de l’experiència. El taller forma part del curs de meditacions amb poemes i koans zen i és adequat tant per a persones que comencen com per a practicants amb experiència.

Inscriu-te al taller de l’Hōkyō Zanmai