Dijous 22 d’octubre, Lluís Nansen va fer una conferència sobre els orígens assamblearis del Budisme Zen, davant d’un públic atent, els usuaris de la Biblioteca Rossend Arús. Publiquem aquí baix el vídeo de la conferència completa, amb les preguntes que van fer els assistents al final. El tema era suggeridor i no desprovist de transcendència. Us animem a escoltar-la.

Des dels seus orígens, el budisme ha estat una via d’alliberament de la ment. En parlar de l’esperit lliure del zen ens podem preguntar: la comunitat del Buda vivia dins l’ordre social del seu temps o proposava una altra manera de viure? A partir d’aquesta pregunta, Lluís Nansen va parlar de l’esperit lliure del zen i dels diferents aspectes de la ment desperta. La conferència convidava a reflexionar sobre la relació entre la via del Zen, les convencions socials i la possibilitat d’alliberar-se’n.

*Lluís Nansen amb la directora de la Biblioteca Arús, Maribel Giner, poc abans de començar l’acte.*

Els śramaṇa: el món on neix el budisme

Al nord de l’Índia, diversos corrents de renunciants buscaven l’alliberament mitjançant formes de vida i pràctica diferents de les obligacions de la vida domèstica. L’ambient en què va aparèixer el Buda es trobava en aquest debat espiritual. Els śramaṇa no formaven un moviment únic, sostenien ensenyaments i pràctiques diferents, i el budisme compartia amb ells l’ideal de renúncia, però proposant el seu propi camí. Aleshores, aquests renunciants que vivien fora del sistema socio-econòmic del seu temps, es poden considerar un corrent anti-sistema, o no?

Zen l’esperit lliure: L’ermità zen de la cabana de palla

La imatge del monjo que medita en una simple cabana, al mig del bosc o en una muntanya, expressa un ideal de vida austera i aïllada. En la tradició Chan i Zen, les ermites i els refugis han conviscut amb la pràctica en comunitat i en els monestirs. La cabana evoca el desaferrament respecte del poder i les possessions, però no representa tota la història del Zen.

La cabana pot simbolitzar llibertat i simplicitat, però no implica necessàriament viure sense vincles: l’ermità també forma part d’una tradició, ha rebut l’ensenyança d’un mestre, i depèn del suport d’altres persones. Ara bé, és avui possible viure com un ermità en una cabana?

Zen, l’esperit lliure: El monestir autosuficient: zazen, treball i autonomia

Quan el mestre Kodo Sawaki va assentar la seva comunitat a Antaiji, ho va fer amb l’ànim de crear un temple autosuficient, on els monjos i monges residents puguessin viure dels seus propis camps de conreu. Encara avui, Antaiji és un temple zen Sōtō situat a les muntanyes del Japó, on la vida comunitària combina el zazen amb el treball agrícola i les tasques de manteniment. Els monjos residents hi cultiven arròs i verdures, i el treball al camp forma part de la pràctica quotidiana.