Des dels seus orígens, el budisme ha estat una via d’alliberament de la ment. En parlar de l’esperit lliure del zen ens podem preguntar: la comunitat del Buda vivia dins l’ordre social del seu temps o proposava una altra manera de viure?
A partir d’aquesta pregunta, Lluís Nansen parlarà de l’esperit lliure del zen i dels diferents aspectes de la ment desperta. La conferència convidarà a reflexionar sobre la relació entre la via del Zen, les convencions socials i la possibilitat d’alliberar-se’n.
Els śramaṇa: el món on neix el budisme
Al nord de l’Índia, diversos corrents de renunciants buscaven l’alliberament mitjançant formes de vida i pràctica diferents de les obligacions de la vida domèstica. L’ambient en què va aparèixer el Buda es trobava en aquest debat espiritual. Els śramaṇa no formaven un moviment únic, sostenien ensenyaments i pràctiques diferents, i el budisme compartia amb ells l’ideal de renúncia, però proposant el seu propi camí. Aleshores, aquests renunciants que vivien fora del sistema socio-econòmic del seu temps, es poden considerar un corrent anti-sistema, o no?
Zen l’esperit lliure: L’ermità zen de la cabana de palla
La imatge del monjo que medita en una simple cabana, al mig del bosc o en una muntanya, expressa un ideal de vida austera i aïllada. En la tradició Chan i Zen, les ermites i els refugis han conviscut amb la pràctica en comunitat i en els monestirs. La cabana evoca el desaferrament respecte del poder i les possessions, però no representa tota la història del Zen.
La cabana pot simbolitzar llibertat i simplicitat, però no implica necessàriament viure sense vincles: l’ermità també forma part d’una tradició, ha rebut l’ensenyança d’un mestre, i depèn del suport d’altres persones. Ara bé, és avui possible viure com un ermità en una cabana?
Zen, l’esperit lliure: El monestir autosuficient: zazen, treball i autonomia
Quan el mestre Kodo Sawaki va assentar la seva comunitat a Antaiji, ho va fer amb l’ànim de crear un temple autosuficient, on els monjos i monges residents puguessin viure dels seus propis camps de conreu. Encara avui, Antaiji és un temple zen Sōtō situat a les muntanyes del Japó, on la vida comunitària combina el zazen amb el treball agrícola i les tasques de manteniment. Els monjos residents hi cultiven arròs i verdures, i el treball al camp forma part de la pràctica quotidiana.
De tot això, i més, en parlarem aquest dijous.
Zen, l’esperit lliure
Conferència de Lluís Nansen Salas, mestre zen
Dijous 22 d’octubre de 2026, a les 18.30 h
Biblioteca Arús, passeig de Sant Joan, 26, Barcelona
Activitat gratuïta. Cal inscripció prèvia.
Inscriu-te a la xerrada Zen l’esperit lliure
Artícles de Lluís Nansen
Amb motiu del 50 aniversari de l’arribada de Taisen Deshimaru a Europa
Vinguda de Taisen deshimaru a Europa Ara fa cinquanta anys de l’arribada de Taisen Deshimaru…
La roda de la consciència integral
Com hem vist en els darrers articles del blog, Jean Gebser divideix els estadis de…
El despertar del Buda amb la gran Terra
El proper retir zen del 6 al 10 de desembre està dedicat a la celebració…
La ment plural
En els blogs anteriors, il·luminació universal, les estructures de la consciència, religiositat o espiritualitat i…
Les estructures de la consciència (II)
En l’article anterior sobre la il·luminació universal parlàvem de la teoria de les estructures de…
La foguera del samsara
En aquest final de juny sortim d’un període de crisi sanitària de què ja en…