Concentració i Observació en la Meditació Zazen

Concentració i observació són com la cama dreta i la cama esquerre amb què camina la ment durant zazen. Un camí que supera els obstacles de l’ensopiment i l’agitació (Kontin i Sanran) i que evita caure en l’estancament i la confusió. En aquest article revisarem aquest concepte tan important en l’ensenyança del Zen de Taisen Deshimaru i donarem indicacions per practicar-ho.

Practicar concentració i observació

Un cop ja ens hem assegut en la postura de zazen, i respirem tranquil·lament, això encara no és suficient. La ment, especialment en els principiants, no entra directament en un estat de calma. Al principi sorgeixen molts pensaments, com si ens haguéssim deixat una finestra oberta al cervell, per on entra un fort corrent d’aire.

Amb el temps i la pràctica, aquests pensaments es van esvaint fins que la ment assoleix un estat de serenitat. La serenitat obre la porta a la concentració, coneguda en sànscrit com a samadhi.

Samadhi la concentració serena autosostinguda

Diem que Samadhi és una concentració serena autosostinguda; i què vol dir autosostinguda? Vol dir que la dinàmica del cos i la ment durant zazen retroalimenten la concentració.

Aquest efecte de retroalimentació és semblant al que es produeix amb el Flow (Csikszentmihaly, M., 1997). Però, tot s’ha de dir, en el cas del Samadhi de zazen, l’efecte és molt més potent i activa una consciència més equànime (Nansen, 2022).

Concentració sense ensopiment

La concentració sola no és suficient per al zazen. Si ens mantenim només en un estat de concentració, perdem la percepció de l’entorn, i això ens pot fer caure en un estat de somnolència, anomenat kontin (en japonès).

D’aquí la importància de l’observació, que evita aquest ensopiment, i permet que la consciència es mantingui desperta. Quan concentració i observació es combinen correctament, es manifesta hishiryo, el pensament més enllà del pensament, que és l’essència de zazen. (Deshimaru, 1978)

En els primers minuts de zazen, la concentració i l’observació es van alternant. La concentració per si sola pot portar a Kontin, l’ensopiment, mentre que una observació exclusiva i prolongada pot derivar en un estat d’agitació, anomenat sanran (en japonès). La clau és trobar un equilibri entre concentració i observació.

Concentració en la línia entre el nas i el mèlic.

En el llibre de La pràctica de la concentració, editat a París el 1978, Taisen Deshimaru recomana aquesta tècnica de concentració: focalitzar la ment en una línia vertical imaginària, que uneix el nas amb el melic, assegurar una postura correcta i vigilar la rectitud corporal.

Connectar la respiració al nas i al melic

Aquesta tècnica encara millora més si hi afegim el fet de posar atenció a la respiració a l’entrada del nas i al hara (sota el melic).
En inspirar, posem atenció a les sensacions de l’aire que entra i a la pujada de l’abdomen en el hara; i en expirar, posem atenció a la baixada de l’abdomen en el hara i la sensació de l’aire que surt pel nas.
Enfoquem la ment en la línia imaginària que uneix aquests dos punts.

Observació de la impermanència

Pel que fa a l’observació, es tracta de mantenint-nos disponibles i vigilants per veure com les coses apareixen, creixen , decreixen i desapareixen. Ja siguin sensacions, emocions, pensaments o el que sigui, observem el seu sorgiment i la seva cessació.

Observació de la interdependència.

A la vegada, ens adonem que les coses no apareixen del no res, sinó que un pensament porta a un altre pensament, una sensació porta a una emoció, i que tot apareix en relació a una cosa anterior, i igualment en desaparèixer, ho fa amb altres coses que hi tenen relació.

Observació de l’ofuscació

Si no podem veure clarament la impermanència i interdependència d’allò que ha aparegut a la nostra consciència, és perquè hi ha present una ofuscació (bonnō en japonès, kleśa en sànscrit). Bàsicament, les ofuscacions són l’avidesa, l’aversió i l’aferrament al jo. Observem la presència de l’ofuscació.

La meditació de consciència plena

La combinació d’una concentració i observació que s’alternen harmoniosament, facilita la dinàmica d’observar i acceptar tot el que apareix a la nostra ment, prendre’n consciència i deixar-ho anar immediatament, per tornar a la concentració en el cos i la respiració. Es la millor manera d’aprendre a meditar.

A partir d’aquí hi ha molt camí per recórrer, però us proposo començar per un primer exercici, molt senzill i molt potent. Ens asseiem en la postura de zazen i practiquem la concentració en la vertical que uneix el nas i el melic, a la vegada que observem la impermanència, l’aparició i desaparició de les coses. Més tard, podem afegir-hi dificultat, però practiquem això durant una bona temporada.

Referències

CSIKSZENTMIHALYI, M., 1997. Fluir = Flow : una psicología de la felicidad. Barcelona: Kairós. ISBN 8472453723.

DESHIMARU, T., 1978. La Pratique de la concentration: Zen et vie quotidienne. Editions Zen-Retz Paris

DESHIMARU, T., 1999. La Práctica de la concentración. Barcelona: Edicomunicación. ISBN 8476729006.

DESHIMARU, T., 2003. La pràctica del zen. Traducció: Natàlia Barenys. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2003, 2012.

NANSEN SALAS, L., 2022. Zen mediterrani : el despertar universal. Primera edició. Barcelona: Viena Edicions. ISBN 9788418908521.

NANSEN SALAS, L., 2017. Meditació zen : l’art de simplement ser. Primera edició. Barcelona: Viena Edicions. ISBN 9788483309414

NANSEN SALAS, L., 2017. Meditación zen : el arte de simplemente ser. Primera edición. Barcelona: Ediciones Invisibles. ISBN 9788494707018.

Altres articles sobre meditació