Taisen Deshimaru, La pràctica del zen
Traducció: Natàlia Barenys. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2003, 2012.
Als Estats Units es podia llegir en el frontó d’una acadèmia racionalista: «Déu ha mort», firmat: Nietzsche. Un matí van descobrir que sota la divisa hi havia la següent frase: «Nietzsche ha mort», firmat: Déu. El veritable Déu existeix. I no mor mai perquè Déu significa la veritat més alta, l’energia fonamental de l’univers. Déu existeix, però la humanitat ha fugit d’ell, la civilització moderna ha girat completament l’esquena a l’ordre de l’univers. L’essència d’aquest ensenyament és l’harmonia, la unió del material amb l’espiritual. La saviesa més alta vol la pau i la unitat, més enllà de la relativitat, de la dualitat, dels contraris. Vosaltres, europeus, creareu, en la fusíó de l’esperit oriental i l’esperit occidental, la més alta dimensió de la vida.
El monjo zen Taisen Deshimaru (1914-1982) va arribar a París el 1967 des del Japó, enviat per estendre la pràctica d’aquesta postura mil·lenària, transmesa fins avui de persona a persona. Des d’aleshores s’han creat a Europa desenes de dojos on es pot practicar zazen.
