Taisen Deshimaru, Autobiografia d'un monjo zen de un monje of a monk

Taisen Deshimaru, Autobiografia d’un monjo zen. Traducció: Natàlia Barenys. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2010.

«Si es manifesta de manera universal un desig sincer de redempció, això pot fer sorgir de nou la font espiritual que ja existeix dins de cada un de nosaltres. ¿És que potser el sentiment essencial i comú a tota la humanitat no és l’esperança, que neix de les alegries i les tristeses més simples i també més naturals? Aquesta esperança que crema al fons del cor de cada home i que purifica la seva ment és, essencialment, un pur sentiment religiós. ¿No podria aquesta esperança capgirar el rumb que s’ha seguit en cometre els errors monstruosos d’aquesta última guerra?»

Autobiografia d’un monjo zen és el relat de l’itinerari espiritual d’un home que ha marcat la nostra època. Amb gran senzillesa i de manera molt directa, Roshi Taisen Deshimaru hi exposa les dificultats amb què va topar per assumir una vocació que finalment l’havia de conduir a difondre el zen a Europa.

DESHIMARU, T. y BARENYS, N., 2010. Autobiografia d’un monjo zen. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. ISBN 9788498832785. El podeu trobar a la botiga de zen kannon

autobiografia d'un monjo zen taisen deshimaru
Taisen Deshimaru

Autobiografia d’un monjo zen: Cita de Takuzo Igarashi

“Fins avui no he pogut oblidar la seva personalitat. El seu aspecte físic era el d’un home atractiu i fort. S’assemblava a Bodhidharma. Quan morí vaig escriure sobre ell per a la Soto-Shu. Deia que el Mestre Deshimaru Roshi era el Bodhidharma de la nostra època i que havia sobrevolat el món sencer. Fou ben bé un Bodhidharma volador. I ara repeteixo el següent: Deshimaru Roshi, nascut al Japó, tenia una saviesa de l’Orient molt gran i notòria, practicà zazen, transmès des de Buda, Bodhidharma i Dogen Zenji, fins a Kodo Sawaki i el transmeté a Europa. Sense dir res!”

Autobiografia d’un monjo zen detalla com l’esperit fonamental del zen és I shin den shin, “de la meva ment a la teva ment”. De la ment del mestre a la del deixeble. Takuzo Igarashi Temple Jokei-In – Yunohama

El primer encontre amb Kodo Sawaki

“Una estona després, el Mestre agafà una palangana grossa i es posà sota la galeria a afaitar-se el cap. Just quan havia acabat, el gall del jardí amb un batec d’ales s’enfilà a la barana de la galeria. De sobte, d’un bot es plantà damunt del crani acabat de rapar i llançà un quiquiriquic estrepitós. Em vaig quedar petrificat. El Mestre, impassible, no féu ni un sol moviment. De seguida que vaig poder reaccionar, em vaig abalançar sobre el gall cridant esperitat per fer-lo fora. -Per què t’exaltes així? He entès perfectament que a Saga els galls també són impulsius i temeraris −digué tranquil·lament, mentre s’eixugava les restes de fang que li havien quedat sobre la closca. Encara sota els efectes de la sorpresa, vaig replicar: -Potser sí, però vostè també és un autèntic fenomen! Somrigué sense dir res. En el fons se sentia afalagat del compliment involuntari.” [ Extracte d’Autobiografia d’un monjo zen]

Altres traduccions de Natàlia Keiko Barenys