En aquest taller Dharma estudiarem el Principi i Pràctica de Bodhidharma i veurem la relació amb el sutra de lankavatara.

Què significa practicar el zen? N’hi ha prou amb comprendre els ensenyaments del Buda o cal transformar també la manera com vivim? Bodhidharma, considerat el primer ancestre del zen a la Xina, va explicar que hi ha dues portes d’entrada a la Via: la comprensió del principi i la pràctica concreta.

La primera consisteix a reconèixer que tots els éssers comparteixen la naturalesa de buda, encara que sovint aquesta realitat queda amagada pels pensaments, els prejudicis i la il·lusió d’un jo separat. La segona consisteix a expressar aquesta comprensió en la vida quotidiana: acceptar les dificultats, adaptar-nos a les circumstàncies, deixar de perseguir constantment beneficis personals i actuar d’acord amb el Dharma.

Per a Bodhidharma, comprensió i pràctica no són dues coses separades. La veritable comprensió es manifesta en la manera com vivim, i la pràctica ens permet despertar a allò que ja som.

La transmissió del sutra de Lankavatara

Per aprofundir en aquest ensenyament, ens acostarem al Sutra de Lankavatara, un dels textos que més van influir en els orígens del zen. Segons la tradició, Bodhidharma el va transmetre al seu deixeble Huike com una expressió fonamental del Dharma.

Quina relació hi ha entre aquest sutra, la naturalesa de buda i la pràctica de zazen? I com podem comprendre una ensenyança que convida a anar més enllà de les paraules?

En aquest taller del Curs Dharma Zen explorarem el Sutra de Lankavatara, un dels textos fonamentals del budisme mahayana, i la seva influència en l’ensenyament de Bodhidharma, considerat el primer ancestre del zen a la Xina.

La relació entre aquest sutra i el naixement de la tradició zen ens ajudarà a comprendre qüestions essencials: què vol dir conèixer la pròpia ment? Quina relació hi ha entre la naturalesa de buda i la pràctica de zazen? Per què el despertar no depèn únicament de l’estudi dels textos?

Què és el Sutra de Lankavatara?

El Sutra de Lankavatara presenta un diàleg entre el Buda i el bodhisattva Mahamati sobre la naturalesa de la consciència, la realitat i el despertar. El nom Lankavatara fa referencia a l’illa de Sri Lanka on es suposa que va ser pronunciat per el Buda. El text va ser un dels primers a ser traduit al xinés, en especial hi ha una traducció del segle V associada a Gunabhadra. Es diu que Bodhidharma que va arribar sense cap text, va utilitzar aquesta traducció al Xinés del Lankavatara, com a referencia del seu ensenyament per als nadius.

Una de les idees centrals del sutra és que la manera com experimentem el món està profundament condicionada per la nostra pròpia ment. Els pensaments, els hàbits, els prejudicis i les identificacions construeixen una interpretació de la realitat que sovint confonem amb la realitat mateixa. Això no significa que el món exterior no existeixi. Significa que no podem separar allò que percebem de la manera com ho percebem. Quan comprenem aquest mecanisme, comencem a veure fins a quin punt el sofriment neix de la identificació amb les nostres construccions mentals.

Bodhidharma i la transmissió del sutra

Segons la tradició, Bodhidharma va transmetre el Sutra de Lankavatara al seu deixeble Huike, el segon ancestre del zen xinès, com a expressió de l’essència del seu ensenyament. La importància d’aquest relat no és només històrica. També revela una aparent contradicció: si Bodhidharma ensenyava una transmissió directa, més enllà de les paraules, per què lliurar un text al seu deixeble?

La resposta és que les paraules poden orientar la pràctica, però no poden substituir l’experiència directa. El sutra no es presenta com una doctrina que cal memoritzar, sinó com una invitació a reconèixer allò que només es pot verificar en la pròpia vida. Aquesta relació entre el text i l’ensenyament sense paraules ha estat examinada en aquest estudi sobre el Sutra de Lankavatara i Bodhidharma.

El dit que assenyala la lluna

Una imatge present al sutra permet entendre aquesta qüestió: no hem de confondre el dit que assenyala la lluna amb la lluna mateixa. Les paraules, els conceptes i els ensenyaments són com el dit. Poden indicar una direcció, però si ens quedem atrapats en les explicacions, perdem de vista allò que volen mostrar. Això no significa rebutjar els sutres ni menysprear l’estudi. Significa entendre quin lloc ocupen: els ensenyaments tenen sentit quan ens ajuden a despertar a la realitat de la nostra experiència. Per això, en la tradició zen, la comprensió del Dharma i la pràctica de zazen no haurien d’anar mai separades.

La naturalesa de buda en el sutra de lankavatara

Un altre dels grans temes del Sutra de Lankavatara és la naturalesa de buda, la possibilitat de despertar inherent a tots els éssers. Aquesta naturalesa no s’ha d’entendre com una ànima permanent ni com una entitat separada amagada dins nostre. El mateix sutra relaciona aquesta ensenyança amb la vacuïtat i l’absència d’un jo fix o independent. Una anàlisi especialitzada del text explica aquesta relació entre naturalesa de buda, consciència i no-jo.

En la pràctica de zazen, no necessitem fabricar una identitat espiritual ni convertir-nos en una persona diferent. Quan deixem d’aferrar-nos als pensaments, a les opinions i a la imatge que tenim de nosaltres mateixos, es revela una manera més lliure i oberta de viure. La naturalesa de buda no és un objecte que puguem posseir: es manifesta quan deixem de reduir la realitat als límits del nostre jo.

La ment, els hàbits i el karma

El sutra també parla d’una dimensió profunda de la consciència, coneguda com a alaya-vijnana, on es conserven les tendències i els hàbits que condicionen la nostra manera de percebre i actuar. Podem relacionar-ho amb la manera com repetim reaccions apreses: jutgem abans d’escoltar, ens defensem abans de comprendre o reproduïm patrons que alimenten el sofriment. La pràctica no consisteix a combatre violentament aquests hàbits, sinó a veure’ls amb claredat i deixar de reaccionar-hi automàticament. Quan ens asseiem en zazen i deixem passar els pensaments sense perseguir-los ni rebutjar-los, s’obre la possibilitat d’una transformació profunda de la consciència.

La pràctica viva de Bodhidharma

L’ensenyament atribuït a Bodhidharma parla de dues portes d’entrada a la Via: la comprensió del principi i la pràctica concreta. No n’hi ha prou amb entendre intel·lectualment que tots els éssers participen de la mateixa naturalesa: cal expressar aquesta comprensió en la manera com vivim. La Stanford Encyclopedia of Philosophy situa aquestes dues dimensions entre els primers ensenyaments associats a Bodhidharma.

Per això, aprofundir en el Sutra de Lankavatara no significa acumular coneixements sobre un text antic. Significa preguntar-nos com podem reconèixer, aquí i ara, els condicionaments de la ment i despertar a una realitat més àmplia que les nostres idees.

Aquest taller forma part del Curs Dharma Zen de Zen Kannon Barcelona i es pot seguir de manera independent. Una oportunitat per acostar-nos a les arrels del zen i descobrir com l’ensenyament de Bodhidharma continua viu en la pràctica de zazen.