Sabem quines seran les conseqüències de no enfrontar els problemes ambientals que tenim. L’alteració del clima, la pèrdua de biodiversitat, l’augment imparable de la contaminació, son ja efectes coneguts, entre molts d’altres. Davant d’això, no podem ignorar que cadascú de nosaltres té el poder d’actuar. Cada elecció que fem en la nostra vida diària pot sumar-se a un canvi positiu, i una d’elles, encara que sembli trivial, és saber quan en tenim prou.
La pràctica de saber quan en tenim prou
Des del budisme zen, sabem que les petites accions individuals tenen un gran impacte en tot el món i que, per tant, la nostra pràctica pot tenir un gran efecte en un futur més sostenible per a tots. Un exemple d’això el tenim en una de les darreres ensenyances del Buda abans de morir. Una ensenyança que va donar als seus deixebles perquè poguessin continuar eternament en la via de buda: els vuit despertars dels grans éssers. Al primer despertar: Tenir pocs desitjos, li vam dedicar un blog recentment.
El segon despertar dels grans éssers
El segon despertar és saber quan en tenim prou. Fins i tot quan tenim alguna cosa en abundància, ens hem de posar un límit per usar-la. Hem de saber dir prou. El Buda va dir: si voleu estar lliures de sofriment, heu de saber quan n’hi ha prou. Quan ho sabeu, trobeu la pau i el goig. Si sabeu veure quan és suficient, estareu contents, encara que hagueu de dormir sobre el terra. Si no sabeu veure quan és suficient, estareu descontents, encara que estigueu al cel. Podeu sentir-vos rics, encara que sigueu pobres; podeu sentir-vos pobres, encara que sigueu rics. Si no sabeu quan n’hi ha prou, sereu esclaus dels desitjos dels sentits, i els que sí que saben dir prou es compadiran de vosaltres. Això és el que significa saber quan en tenim prou.
El sofriment del canvi
A vegades, ens asseiem una estona a prendre el Sol, i sentim el bé que ens fa la calor, la llum del Sol. Els dies que fa Sol podem prendre tant de Sol com vulguem, però hi ha un moment en què ja en tenim prou. Si continuem exposats al Sol, començarem a sentir malestar, i fins i tot podem acabar amb mal de cap. Si sabem quan és suficient, podrem gaudir d’aquest plaer sempre que vulguem.
Gaudir de la moderació
Què bo que és menjar quan tenim gana. Avui dia vivim en un entorn d’abundància. El nostre cos, com el de la majoria d’animals, està preparat per acumular reserves quan hi ha aliment i guardar-les per quan l’aliment escasseja. Però en les societats humanes desenvolupades, l’aliment no acostuma a escassejar, i fer acumulació de reserves de forma il·limitada s’ha convertit en un problema de salut. Podem menjar tot el que vulguem, però hem de saber quan n’hi ha prou. Si no sabem quan en tenim prou, i continuem menjant, tindrem una digestió pesada, i ens sentirem malament.
Saber conviure en silenci
En el terreny afectiu, a vegades reclamem l’atenció dels altres, els parlem i ens agrada que ens escoltin, que estiguin per nosaltres, sentim el seu afecte a través de l’atenció que ens donen, sentim que els importem, i això ens fa sentir bé. Aquest desig d’afecte és una cosa fonamental per a les relacions interpersonals, el desig mutu d’afecte i d’atenció és l’enllaç social entre éssers humans. Però també hem de saber veure quan en tenim prou, perquè si continuem reclamant l’atenció de la gent, començarem a fer-nos molestos, els altres acabaran pensant que som uns pesats, i passaran de l’afecte a l’aversió. Saber quan n’hi ha prou, és clau per viure en harmonia amb el nostre entorn.
Saber quan n’hi ha prou en el consum de recursos
El mateix podem dir del consum de recursos naturals, ja sigui l’aigua, l’aire i els minerals de la terra, els necessitem per viure, les societats humanes els utilitzen per crear riquesa, produir béns i serveis per als éssers humans. Malhauradament ens estem excedint en el seu ús, tot i que escassegen moltes societats. En aquesta societat molts no saben dir prou. És més necessari que mai recuperar aquesta pràctica ensenyada pel Buda, i en cada cosa que fem, en cada producte o servei que consumim, saber sempre quan n’hi ha prou.
Lluís Nansen
Extractes del llibre: Lluís Nansen Salas, Mindfulness Zen, la consciència de l’ara, 2018, Barcelona, Viena edicions.