És fàcil sentir-se superat per la magnitud dels problemes ambientals que enfrontem. El canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació, entre altres, són reptes enormes. Però, malgrat això, cadascú de nosaltres té el poder d’actuar. Cada elecció que fem en la nostra vida diària pot sumar-se a un canvi positiu, i una d’elles, encara que costi de creure, és tenir pocs desitjos.
La pràctica de tenir pocs desitjos
Des del budisme sempre hem sabut que les petites accions individuals tenen un gran impacte en el conjunt de la humanitat i que, per tant, la nostra pràctica budista pot tenir un impacte significatiu en la construcció d’un futur més sostenible per a tots. Un exemple d’això el tenim en una de les darreres ensenyances del Buda abans de morir. Una ensenyança que va donar als seus deixebles, perquè poguessin continuar eternament en la via de buda: els vuit despertars dels grans éssers.
El primer despertar dels grans éssers
El primer despertar dels grans éssers és tenir pocs desitjos. Això significa no deixar-se arrossegar pels objectes dels sentits. El Buda va dir: “Adoneu-vos que la gent que té molts desitjos, busca amb avidesa el poder i la fama, i per aquesta raó pateixen molt. Els que tenen pocs desitjos, no busquen el poder, ni la fama, i estan lliures d’aquest sofriment.“
Tenir pocs desitjos ja compensa per si mateix, però encara té més beneficis. Els que tenen pocs desitjos no necessiten demanar favors als altres, i no queden en deute amb ells. Els que tenen pocs desitjos no són segrestats pels sentits, mantenen una ment serena, i no tenen preocupacions, perquè estan satisfets amb el que tenen, no senten que els falti res. Aquells que tenen pocs desitjos experimenten fàcilment el nirvana.
El primer despertar és tenir pocs desitjos
El Buda parla de tenir pocs desitjos, no diu que haguem d’eliminar tots els desitjos. Hi ha desitjos que tenen una base biològica que sustenta la vida: desitgem beure aigua quan tenim set, desitgem menjar quan tenim gana, desitgem poder dormir quan tenim son. També hi ha el desig del reconeixement dels altres, el desig que ens escoltin, que ens dediquin atenció quan parlem. Desitgem l’afecte dels altres. Molts desitjos formen part de la vida, i no els podem eliminar. Però sí que podem comprovar que, com diu el Buda, és més feliç qui menys desitja. És un error pensar que la felicitat és obtenir el que desitgem. Tot és impermanent. Res pot ser posseït, i no hi ha ningú que ho pugui posseir. En canvi, quan no estem desitjant, podem ser feliços amb el que tenim, tal com estem, sense afegir-hi res. Això és tenir pocs desitjos.
És més feliç qui menys desitja
En una historieta d’humor, d’aquestes que circulen per les xarxes, un monjo zen obre una capsa de regal pel seu aniversari. En obrir-la, descobreix que és buida, i exclama, “Res! El que he estat desitjant tota la vida!” És una escena que ens pot fer somriure, i que alhora expressa una veritat molt profunda. Si no desitgem res, aquest no-res serà sempre una cosa meravellosa, perquè haurà desaparegut la insatisfacció d’obrir la capsa i veure que el que hi ha no era el que esperàvem, que no era així com ho volíem.
Zazen és tenir pocs desitjos
Asseguts en zazen, observem els desitjos quan apareixen. Podem adonar-nos de quin és el sentiment que acompanya el desig, és potser un sentiment de tranquil·litat? O és un sentiment d’inquietud i desassossec? Sovint, si en aparèixer el desig, veiem que no podem satisfer-lo, sorgeix un neguit, és la inquietud que ens produeix el desig, en tot el nostre cos i ment. Tenir pocs desitjos vol dir no caure altre cop en la fantasia d’imaginar-nos satisfent el desig en un altre lloc, en un altre moment. És absurd intentar enganyar-nos a nosaltres mateixos. És molt millor ser conscients de la veritable essència del desig, la qual podem sentir en el moment present. I quan el desig desapareix, ni que sigui per un instant, observem quin és el sentiment que queda, no és molt millor aquesta pau?
Lluís Nansen
Extractes del llibre: Lluís Nansen Salas, “Mindfulness Zen, la consciencia de l’ara”, 2018, Barcelona, Viena edicions”