Mestre Eihei Dogen

El Mestre Zen Dogen (1200-1253) és una de les figures més influents del budisme japonès, especialment dins de l’escola Sōtō del Zen. És conegut per introduir i establir la pràctica del zazen (meditació asseguda) i per escriure l’obra immensa del Shōbōgenzō, una col·lecció dels seus ensenyaments. La vida i els ensenyaments de Dogen han establert les bases del budisme Sōtō Zen, i fa èmfasi en l’experiència directa, la meditació i la comprensió del temps, l’existència i la naturalesa de Buda.

Primer anys de vida (1200-1213)

Dogen va néixer en una família noble a Kyoto, Japó, el 1200. El seu pare, Koga Michichika, era un poderós aristòcrata, i la seva mare provenia de la família Fujiwara, una de les més influents del Japó. Malgrat el seu origen noble, Dogen va experimentar la impermanència de la vida a una edat molt primerenca: el seu pare va morir quan ell tenia dos anys, i la seva mare va morir quan ell tenia només set anys. La seva mort va tenir un impacte profund en ell, i li va despertar un profund sentit d’investigació existencial i sobre la naturalesa del sofriment.

Vida monàstica i recerca de la Via (1213-1227)

Als 13 anys, Dogen es va convertir en un monjo novell al monestir Enryaku-ji, un centre de l’escola Tendai de budisme a la Muntanya Hiei. Allà va meditar sobre la pregunta central que impulsaria el seu viatge espiritual: “Si tots els éssers posseeixen la naturalesa de Buda, per què és necessari practicar per a realitzar-la?”

Insatisfet amb les respostes proporcionades per la tradició Tendai, Dogen va deixar la Muntanya Hiei a la recerca d’una comprensió més profunda. Va estudiar amb Eisai, el monjo que havia introduït el Rinzai Zen al Japó, al temple Kennin-ji a Kyoto. El successor d’Eisai, Myozen, es va convertir en el mestre de Dogen, i tots dos van practicar junts durant diversos anys. Encara sense trobar respostes completes, Dogen va acompanyar Myozen a la Xina el 1223 per estudiar el Chán (Zen) directament de la seva font.

Estudis a la Xina i el Despertar (1223-1227)

A la Xina, Dogen va visitar diversos monestirs, però inicialment va quedar decebut pel que considerava una disciplina laxa entre alguns monjos Chán. Tot i això, el 1225 va conèixer Tiantong Rujing, abat del Monestir Tiantong, un practicant rigorós del Caodong Chán (precursor xinès del Sōtō Zen). Sota la guia de Rujing, Dogen va experimentar un profund despertar espiritual durant una sessió de meditació, que més tard va descriure com “desprendre’s del cos i la ment”. Aquesta experiència va marcar la seva il·luminació, i li proporcionà una resposta a la pregunta que l’havia preocupat durant anys.

Dogen va passar diversos anys amb Rujing abans de tornar al Japó el 1227, portant amb ell els ensenyaments del Caodong Chán.

El mestre Dogen introdueix el Zen Soto al Japó (1227-1243)

Després de tornar al Japó, el mestre Dogen es va establir al temple Kennin-ji, on va començar a ensenyar el que havia après a la Xina. Va escriure el Fukan Zazengi (Recomanació universal del zazen), que exposava la importància del zazen i oferia instruccions per a la seva pràctica correcta. Dogen va emfasitzar que el zazen no és un mitjà per assolir la il·luminació, sinó que el zazen mateix és la il·luminació.

El 1233, insatisfet amb la influència creixent de la política i el sectarisme a Kennin-ji, Dogen es va traslladar a un temple rural anomenat Kosho-ji, prop de Kyoto. Allà va atraure molts seguidors, i va promoure la pràctica del shikantaza (simplement seure), una forma de meditació sense cap objecte, ni objectiu. El seu enfocament era radicalment diferent del de l’escola Rinzai, que feia èmfasi en els koans i les experiències d’il.luminació durant la meditació. Dogen va ensenyar que asseure’s en zazen era, en si mateix, la manifestació de la naturalesa de Buda.

Eihei-ji i el Shōbōgenzō (1243-1253)

El 1243, Dogen va deixar l’àrea urbanitzada i cada cop més influenciada per la política de Kyoto, i es va traslladar a les muntanyes remotes de la província d’Echizen (actual prefectura de Fukui), on va fundar Eihei-ji, un dels dos principals temples del Sōtō Zen, que encara avui és un centre de formació del Zen.

Durant aquest període, Dogen va escriure extensament, i va produir la seva obra més famosa, el Shōbōgenzō (Tresor de l’ull del veritable Dharma). El Shōbōgenzō és una col·lecció de discursos i assaigs de Dogen sobre diversos aspectes de la pràctica i la filosofia Zen. És considerada una de les obres més profundes del budisme Zen, que tracta temes com la naturalesa del temps, l’existència, la impermanència i la relació entre la pràctica i la il·luminació.

Un dels ensenyaments més famosos de Mestre Dogen en el Shōbōgenzō és el concepte d'”uji”, o ser-temps. Dogen ensenya que el temps i l’ésser són inseparables, i que cada moment és una expressió completa de l’existència. En altres paraules, tota l’existència està continguda en cada moment, i el present és tot el que realment existeix. Aquest ensenyament va ser revolucionari i segueix essent un principi central del Sōtō Zen.

Últims anys i mort del mestre Dogen(1253)

El 1252, el mestre Dogen va emmalaltir, probablement amb una malaltia crònica que havia desenvolupat durant diversos anys. Tot i el seu deteriorament de salut, va continuar ensenyant i escrivint fins a la seva mort, el 1253. Abans de morir, Dogen va nomenar Koun Ejō, el seu deixeble més proper, com el seu successor a Eihei-ji.

La mort de Dogen va marcar el final d’una vida curta, però intensament influent. Els seus ensenyaments, especialment l’emfasi en el zazen com a mitjà i finalitat de la pràctica Zen, continuen modelant la pràctica i la filosofia del Zen Sōtō fins avui.

Ensenyaments principals i llegat

Dogen va ensenyar que la pràctica del zazen no és un mètode per assolir el despertar, sinó que la pràctica mateixa és el despertar. Aquest ensenyament subratlla la unitat entre pràctica i realització, i distingeix el Sōtō Zen. Altres escoles budistes fan èmfasi en assolir la il·luminació mitjançant tècniques o experiències especials.

Ser-temps (Uji): El concepte filosòfic de ser-temps (uji) de Dogen ensenya que el temps no és lineal, sinó un aspecte de l’ésser. Cada moment és una expressió completa i única de l’existència.

Naturalesa de Buda: Dogen va emfasitzar que tots els éssers posseeixen la naturalesa de Buda, i la pràctica del zazen permet manifestar i actualitzar aquesta naturalesa.

Shōbōgenzō: La seva obra mestra, el Shōbōgenzō, és un text profund i complex que explora aspectes filosòfics i pràctics del Zen. Encara avui es continua estudiant en temples i universitats de Zen.

Temple Eihei-ji: El temple Eihei-ji, fundat per Dogen, continua essent un dels principals centres de formació de monjos i practicants del Zen Sōtō a tot el món.

Els ensenyaments de Dogen van establir les bases del que es convertiria en la secta més gran del budisme Zen al Japó, l’escola Sōtō, que continua prosperant