Com podria una gota d’aigua sentir-se sola enmig de l’oceà? Deia Kodo Sawaki que la nostra existència és com una bombolla d’escuma, tremolosa i efímera. En definitiva, no som més que una gota d’aigua enmig de l’oceà, i malgrat això, hom se sent sol. Enmig de la immensitat de què formem part, hom se sent sol. Per què ens sentim sols?
El sentiment de solitud s’estén irremeiablement en una societat on predominen els valors de l’egoisme i l’individualisme. La influència d’una cultura egoista, fa que les persones es relacionin esperant obtenir dels altres més del que elles mateixes donen. I no s’adonen que això està directament relacionat amb el sentiment d’incomprensió i de solitud. Exigint als altres el que no s’exigeixen a si mateixos. Esperant que els altres facin el que podrien fer ells mateixos. És així com neix la il·lusió d’un jo solitari, un jo en oposició als altres. És així com apareix el sentiment de solitud. En canvi, quan abandonem aquesta actitud egoista, i actuem de manera altruista, i ens dediquem a donar als altres més del que rebem, quan donem sense esperar res a canvi, quan la nostra vida està dedicada a ajudar, i a tenir cura dels éssers, ja no ens sentim sols. El sentiment de solitud es dilueix en la immensa joia de fer feliços als altres.
La soledat no és més que l’ombra de l’ego. La soledat és una il·lusió. Com també ho és el jo il·lusori que la sosté. El sentiment de solitud no és més que la conseqüència d’aquesta visió confosa del món, i per tant no l’hem de convertir en l’eix central de la nostra vida, ni donar-li un valor substancial que no té.
El sentiment de solitud és una oportunitat per adonar-nos de les nostres maneres de funcionar egoistes, és una oportunitat per despertar de la il·lusió del jo solitari, i obrir el nostre cor a tots els éssers sensibles. ¿Com podem sentir-nos sols, quan al nostre voltant hi ha tants éssers als quals podem ajudar, tants éssers que sofreixen en solitud, i als quals podem acompanyar cap a la llibertat inconcebible del no-jo, de la solidaritat i de l’altruisme? ¿A què esperem per despertar del malson de l’egoisme, i fusionar-nos joiosament amb tots els éssers de l’Univers?