Després de la por i l’angoixa del confinament a les nostres llars, entrem ara en una nova etapa. I malgrat que anem recuperant certa normalitat en la llibertat de desplaçament, es manté encara oberta una gran incertesa en el futur immediat, per la possibilitat de rebrots i d’un retrocés. Aquesta incertesa es tradueix en un sentiment de neguit, i en una inhibició de la capacitat de decidir. Moltes decisions es posposen indefinidament, mentre hom espera que l’abundant informació sobre la pandèmia ens condueixi cap a la recuperació de l’activitat. És una situació que fa palesa que la ment racional té les seves limitacions. La ment racional ens permet analitzar gran quantitat d’informació, i actuar de la manera més eficient per a la nostra conveniència i salut. Però quan aquesta enorme quantitat d’informació és tan diversa, fluctuant i confusa, la nostra capacitat racional de decidir es bloqueja. I si aquesta és l’única manera de pensar en què confiem, és evident que quedem completament anul·lats.
D’altra banda, l’espiritualitat ens ofereix altres maneres de pensar, que poden ser més efectives en situacions com l’actual. Així, després d’analitzar la confusa situació de manera racional, ens podem llençar a l’acció, si creiem en Déu, o en la naturalesa de buda, i deixem de veure la malaltia i la mort com uns enemics, i els considerem un aspecte més de la vida. En molts casos, el desig d’ajudar els altres, pot ser un motiu més que suficient per abandonar el dubte científic, i llençar-se a l’acció.
Els filòsofs que descriuen estructures evolutives de la consciència, com Ken Wilber i altres, coincideixen en classificar la fe en el mite de Déu, o de la naturalesa de buda, com una fase evolutiva anterior a la de la ment racional, però a la vegada assenyalen que aquesta evolució és integrativa. És a dir, la ment evolucionada integra totes les estructures anteriors, integra tant l’estructura racional, com l’estructura mítica. De manera que, quan la ment racional es bloqueja, pot recórrer a l’estructura mítica, i simplement actuar per la pura fe en les pròpies creences.
En el Zen, dins d’aquesta estructura mítica de la consciència, prenem refugi en els Tres Tresors, el Buda (la naturalesa original), el Dharma (l’ensenyança), i la Sangha (la comunitat de practicants). D’aquesta manera, quan ja hem alimentat la nostra ment racional amb tota la informació, sovint confusa i contradictòria, sobre la situació actual, quan ja hem pres bona nota de totes les instruccions recomanades, aleshores prenem refugi en el Buda, el Dharma i la Sangha, i sortim al carrer. Sortim a compartir la nostra pràctica amb els altres. Participem en retirs i en les meditacions. I ho fem sense cap mena de por, i sense la mes mínima ombra de dubte.