En l’article anterior sobre la il·luminació universal parlàvem de la teoria de les estructures de la consciència de Jean Gebser, que ha ampliat Ken Wilber. Una teoria que parla de l’evolució de patrons de consciència, o estructures, al llarg de la història de la humanitat, i que es corresponen també al desenvolupament espiritual d’un individu. Aquests patrons o estructures poden ser cinc o sis, o molts més, com ells mateixos reconeixen, segons el grau de detall que vulguem analitzar, però això afegeix una complexitat innecessària. A partir del que diuen aquests autors, i de l’experiència en la nostra pràctica, trobem adient exposar aquestes estructures de la següent manera:
Patró de la consciència original
És el simplement ser de zazen. És la consciència de ser, sense separació amb la resta del món. És la consciència de les darreres hores del fetus, i de les primeres hores del nadó, abans que les primeres necessitats i malestars l’empenyin cap a l’estructura següent. Espiritualment, és l’origen i el final de la consciència, és la no dualitat, el contacte directe amb la divinitat.
Patró de la consciència instintiva i sensorial
En aparèixer les primeres necessitats, es formen els patrons de les sensacions i els instints. Es distingeix el que és agradable del que és desagradable, el que produeix benestar, i el que produeix malestar, sense que hi hagi encara una percepció del jo separat del mon. Existeix purament la consciència de les sensacions. En el desenvolupament espiritual, es correspon amb una fase de conducta animal.
Patró de la consciència màgica
La consciència màgica apareix com a fruit de la interacció amb l’entorn, en relació a les sensacions i necessitats. El nadó té gana o sent malestar, i plora; en plorar, les seves necessitats són satisfetes, encara no distingeix el seu jo del dels altres que l’atenen, el nadó riu i plora a tot l’Univers. En l’home primitiu, es correspon amb els rituals més ancestrals, com la dansa de la pluja, les pintures rupestres abans de sortir a caçar. L’ésser humà és part de la natura, i de la manera més innocent, demana allò que vol. La noció de causa i efecte no està encara definida. El patró de la màgia es basa més en la sincronicitat: es fa la dansa de la pluja quan la pluja s’acosta, o potser és la dansa de la pluja que fa ploure; per a l’home primitiu la distinció entre causa i efecte no hi és, ell dansa i plou o plou i dansa, la pluja i la dansa són el mateix. També es basa en la pura analogia, si la fulla d’una herba té forma de pulmó, aquesta herba és part d’una recepta bona per als pulmons. Aquest patró és la primera forma d’espiritualitat, la més incipient. La sincronicitat i l’analogia ens harmonitzen amb l’entorn. El patró de consciència màgica continua present, encara que l’ésser humà desenvolupi després els patrons de consciència mítica i racional, torni eventualment a la consciència original, i acabi integrant-les totes. I continua present, encara que no en siguem conscients, per exemple en els jocs d’atzar, no només amb la loteria, també jugant a les cartes o als daus. La “Llei de l’atracció”, que ens diu que podem obtenir el que desitgem si ho desitgem amb tota intensitat, és una recuperació moderna de la consciència màgica. I segons com ens ho prenguem, condueix a una regressió i una disfunció de les consciències més elevades. Com veurem quan parlem de la integració de les consciències, no es tracta de descartar les consciències primitives, ni de creure-hi cegament, sinó de saber quin és el seu àmbit. Al final, encara que ho neguem, les sincronicitats es produeixen molt sovint en la nostra vida: trobades casuals, coincidències semàntiques de nom, o de forma. L’Univers està tot interconnectat, i no ens ha d’estranyar que la màgia d’aquesta interconnexió floreixi en les coses més petites de la vida quotidiana, per recordar-nos l’aroma del tot.
(Continuarem amb els següents patrons en el proper blog)
Lluís Nansen Salas