Pinzellades entorn del decreixement

Davant la crisi planetària ambiental hi ha moviments acadèmics i socials que exploren un model econòmic basat en el paradigma del decreixement. La seva exposició ens aporta un recull de referències bibliogràfiques, diagrames, gràfics i cites que pretenen per una banda esbossar el context ecològic i socioeconòmic en què ens trobem i per l’altra aportar algunes pinzellades sobre conceptes entorn de l’economia ecològica i el decreixement.

Context ecològic i socioeconòmic

Les variables socioeconòmiques

Hi ha diversos estudis clau que mostren l’increment de variables socioeconòmiques des de mitjans del segle XX. En aquest sentit, inclouen el creixement de l’activitat econòmica, l’augment de la concentració de CO₂ a l’atmosfera, l’extinció d’espècies, el canvi d’ús del sòl, l’increment en l’ús de fertilitzants i la sobreexplotació dels recursos pesquers. Aquestes dades provenen d’investigacions com la de Steffen et al. (2004), i ajuden a subratllar la necessitat de replantejar el sistema socioeconòmic vigent.

Límits planetaris

D’altra banda, segons s’ha observat, diversos límits planetaris han estat clarament superats des de l’època preindustrial fins a l’actualitat. Entre aquests, la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic i la contaminació química son els que s’han sobrepassat de manera més alarmant, com assenyalen els estudis de Rockström et al. (2009).

Extinció d’espècies

L’extinció d’espècies està estretament vinculada a la pèrdua d’hàbitats, provocada per la fragmentació i el canvi d’ús del sòl a causa de l’expansió agrícola i urbana. Quan s’incrementen aquestes activitats, es redueixen els espais naturals necessaris per a la vida silvestre, cosa que afecta greument la biodiversitat. Aquest procés d’alteració dels ecosistemes es veu agreujat pel canvi climàtic, la desforestació i la industrialització, tal com detallen Foley et al. (2005). Aquesta situació posa en risc moltes espècies i desestabilitza els ecosistemes globals, amb conseqüències per a la salut ambiental del planeta.

Distribució de la biomassa

Estudis actuals com els de Bar-On et al., 2018 revelen un desequilibri significatiu en la distribució de la biomassa dels mamífers. Només un 4% de la biomassa total de mamífers correspon a animals salvatges, mentre que el 60% està compost per animals de granja criats per al consum humà. Els humans representen el 36% restant de la biomassa. Això il·lustra com les activitats humanes, especialment la ramaderia intensiva, han transformat radicalment
l’estructura de la vida al planeta, i alteren els ecosistemes i la biodiversitat de manera profunda. I com l’alimentació del dia a dia té un paper clau a l’hora d’afrontar el repte ecològic actual. (Consultar l’article a: https://www.theguardian.com/environment/2018/may/21/human-race-just-001-
of-all-life-but-has-destroyed-over-80-of-wild-mammals-study)

La influència humana com a causa dominant de l’escalfament global

Es reconeix àmpliament que l’activitat humana és la principal causa de l’escalfament global des de mitjans del segle XX, segons el 5è informe de l’IPCC (2013). La raó d’això està en el sistema socio-econòmic, que determina com es distribueixen els recursos, béns i serveis.
Aquest sistema afecta directament la biosfera, ja que requereix grans quantitats d’energia i matèria. Les emissions de CO₂ i els canvis en l’ús del sòl converteixen l’economia en un subsistema dins del sistema climàtic, amb repercussions sobre tots els altres subsistemes.

Breu introducció al decreixement

Creixement infinit versus límits naturals

En aquest context d’emergència neix el decreixement, a partir de dues reflexions crítiques:

La primera: El sistema socioeconòmic capitalista es fonamenta en el creixement constant de la producció i el consum de béns materials, i supera la capacitat de regeneració dels recursos naturals.

L’augment de la riquesa no augmenta la felicitat

La segona: Aquest augment de productivitat i riquesa no és un indicador del desenvolupament humà. En aquest sentit, la paradoxa d’Easterlin revela que l’increment de la riquesa no implica un augment de la felicitat. A mesura que creix l’economia, no es garanteix una millora proporcional en el benestar emocional de les persones, tal com explica Speth et al. en “ “The Bridge at the Edge of the World” (2008). Aquestes observacions subratllen la necessitat de repensar el model econòmic actual, i orientar-lo cap a un model sostenible que prioritzi el benestar humà i ambiental per sobre del creixement material infinit.

El moviment de decreixement emergeix com una resposta crítica a les contradiccions inherents al sistema econòmic actual. Aquest corrent acadèmic i social qüestiona la idea que el creixement del Producte Interior Brut (PIB) sigui una mesura vàlida per avaluar el desenvolupament humà i econòmic. El decreixement posa en dubte el valor de l’expansió econòmica contínua, i assenyala que el benestar de les persones i la sostenibilitat ambiental no es poden reduir a simples indicadors de producció i consum. Proposa un canvi de paradigma cap a un model que prioritzi la qualitat de vida, el medi ambient i la justícia social.

Aquesta crítica al creixement infinit no només qüestiona la viabilitat ecològica del sistema capitalista, sinó també la seva capacitat per garantir una millora real en el benestar de les persones. El decreixement defensa la necessitat d’un canvi profund de valors, i orienta l’economia cap a la redistribució justa dels recursos i la reducció de l’impacte ambiental, a la vegada que replanteja les relacions socials i els lligams amb la Terra, establint un sistema econòmic més just i sostenible.

Economia lineal versus economia circular

Aquesta imatge compara dues formes d’economia: l’economia lineal i l’economia circular.

Economia lineal: es basa en el model d’“extreure, produir, usar i llençar”. Els recursos naturals son extrets, utilitzats per produir béns que es consumeixen i, finalment, es descarten com a residus. El sistema lineal no és sostenible ja que ni els recursos extrets son infinits, ni la capacitat d’assimilar els residus o la contaminació associada ho és.

Economia circular: promou un model més sostenible que tracta de minimitzar tant les entrades com les sortides per tal de reduir l’impacte ambiental. Ho fa introduïnt les tres “r”: reduir, reutilitzar i reciclar, és a dir, després d’utilitzar els productes, aquests es reciclen, es remanufacturen i es tornen a utilitzar, reduint els residus i l’impacte ambiental.

El cercle virtuós del decreixement

En contrast amb l’economia lineal, el concepte de decreixement proposa el cercle de les “8R” que impacten diversos aspectes de la vida humana, segons Latouche (2009). Aquestes són:

• Reavaluar els valors predominants (individualisme, consumisme) per recuperar-ne d’altres com la cooperació.
• Reconceptualitzar el sistema econòmic, i promoure la simplicitat voluntària.
• Reestructurar la producció i les relacions socials I adaptar-los al nou sistema de valors.
• Relocalitzar, produir localment i arrelar-hi també la vida comunitària.
• Redistribuir la riquesa global.
• Reduir l’impacte ambiental en evitar el malbaratament de recursos que deriva dels nostres hàbits
• .Reutilitzar els productes.
• Reciclar per prolongar la vida útil dels recursos.

Aquestes accions busquen transformar la societat cap a una economia més sostenible, justa i respectuosa amb el medi ambient.

Decreixement i meditació zen

El concepte de decreixement es basa primerament en assumir un canvi de paradigma, una redefinició de valors, d’organització i d’estratègia en la concepció individual i col·lectiva de l’home. La pausa, l’atenció plena, la consciència en cada moment present, el respecte i l’harmonia amb la resta de formes de vida son punts clau en la meditació zen que es repeteixen en la lògica del cargol (Illich, 1971) símbol del decreixement.

Maria Espín

Referències

Bar-On, Y. M., Phillips, R., & Milo, R. (2018). The biomass distribution on Earth. Proceedings of the National Academy of Sciences, 115(25), 6506-6511.

Burokas, N. (n.d.). What is sustainability? Lumen Learning. Retrieved October 5, 2024, from https://courses.lumenlearning.com/wm-humanresourcesmgmt/chapter/what-is-sustainability/

Carrington, D. (2018, May 21). Human race just 0.01% of all life but has destroyed over 80% of wild mammals – study. The Guardian. Retrieved October 5, 2024, from https://www.theguardian.com/environment/2018/may/21/human-race-just-001-of-all-life-but-has-destroyed-over-80-of-wild-mammals-study

European Environment Agency. (2013, January 23). Atmospheric concentration of CO2 (ppm). https://www.eea.europa.eu/en/analysis/maps-and-charts/observed-trends-in-total-global-11

European Environment Agency. (2015). Increasingly severe consequences of climate change(GMT 9). European Environment Agency. Retrieved October 5, 2024, from https://www.eea.europa.eu/soer/2015/global/climate

Foley, J. A., DeFries, R., Asner, G. P., Barford, C., Bonan, G., Carpenter, S. R., … & Snyder, P. K. (2005). Global consequences of land use. science, 309(5734), 570-574.

Illich, I. (1971). Deschooling society.

Latouche, S. (2009). Pequeño tratado del decrecimiento sereno. Barcelona, España: Icaria.

Reporterre. (n.d.). Les idées de la décroissance validées par un modèle scientifique. Retrieved October 5, 2024, from https://reporterre.net/Les-idees-de-la-decroissance-validees-par-un-modele-scientifique

Rockström, J., Steffen, W., Noone, K., Persson, Å., Chapin III, F. S., Lambin, E., … & Foley, J. (2009). Planetary boundaries: exploring the safe operating space for humanity. Ecology and society, 14(2).

Steffen, W., Richardson, K., Rockström, J., Cornell, S. E., Fetzer, I., Bennett, E. M., … & Sörlin, S. (2015). Planetary boundaries: Guiding human development on a changing planet. science, 347(6223), 1259855.

Vergragt, P. J., Brown, H. S., Sanders, E., Peine, J. D., & Speth, J. G. (2008). James Gustave Speth, the bridge at the edge of the world: capitalism, the environment, and crossing from crisis to sustainability.