Per Lluís Nansen Salas
Taisen Deshimaru Roshi
Ara fa cinquanta anys de l’arribada de Taisen Deshimaru a Europa i molts dels practicants de zen d’avui no el vam arribar a conèixer personalment. Però encara que no el coneguéssim personalment, hem pogut llegir els seus llibres, plens de força i determinació cap a la pràctica de zazen, i hem pogut conèixer la pràctica dels seus deixebles, a les sesshin, i als dojos que s’han anat obrint per tot arreu.
El fet que no l’haguem conegut personalment, no treu que no puguem sentir un profund agraïment cap a ell, per tot el que ens ha donat, sobretot pel seu exemple, la determinació i el despreniment amb què va abandonar la seva vida al Japó per venir a Europa, sense res més que el seu kesa i el seu bol, sense conèixer la llengua, sense diners, sense més suport que el d’uns amics que l’acolliren en una botiga de macrobiòtica.
Aquesta manera de donar-ho tot sense por, sense reserves, sense càlcul, ni esperit de recompensa, m’ha despertat sempre una gran admiració, una admiració sincera de voler ser com ell. I no em refereixo a les seves característiques personals, sinó a ser com ell en la seva fe en la pràctica i en el Dharma, més enllà de tot discerniment. I com que, tot i no haver-lo conegut, la seva fe encara m’inspira, en rememorar aquest cinquantè aniversari, no puc sinó expressar altra cosa que un profund agraïment.
Un profund agraïment per haver vingut aquí, deixar la seva vida enrere, i portar-nos aquesta pràctica que omple cada dia de la nostra vida. Un profund agraïment per haver creat aquesta gran Sangha, que és el nostre refugi. Un profund agraïment per haver ensenyat als deixebles que han esdevingut els nostres mestres. Per això quan em pregunto: Quin és el sentit de la vinguda de Taisen Deshimaru a Europa?, els ulls se m’humitegen ple de gratitud, i ja no vull altra cosa que fer zazen i compartir-ho amb els altres.
© Zen Kannon 50 Aniversari