Aquest mes de setembre celebrem el 15è aniversari de Zen Kannon, una pila d’anys de pràctica que hem compartit, i seguim compartint amb molta gent. A finals de setembre de 2008 vam fer la festa d’inauguració del primer dojo, al Kannongyo d’Agullers, 18. Era un local petit, deliciós, encantador com molts racons del barri del Born, a escassos metres de la basílica de Santa Maria del Mar. Però potser m’estic anticipant, ja havien passat unes quantes coses abans d’arribar allí, i em sembla que encara no ho havia explicat mai.
Zazen en una cova
Un any abans d’aquella inauguració, ja ens reuníem per fer zazen amb uns amics, a vegades al menjador de casa d’un, a vegades al menjador de casa l’altre. Fins i tot vam visitar una bauma al parc natural de sant Llorenç d’Amunt, per fer zazen dins d’una cova. D’aquella època, en què fèiem visites freqüents al mestre Yuno a França, el que més recordo, si he d’explicar per què vam fer el que vam fer, son les ganes de fer zazen, i sobretot les ganes de fer zazen amb els altres. Prou que podíem fer zazen sols a casa, però no era el mateix que seure amb el grup, i sentir l’energia que es crea quan seiem junts a meditar.
Diria que de totes les coses que van passar aleshores, l’anhel per seure a meditar amb els altres sempre hi era, i que era això el que ens empenyia, la força que ens ajudava a travessar obstacles i dificultats. Havíem començat a seure junts, però no teníem cap lloc on fer-ho, a part de les nostres cases, i érem massa pocs per atrevir-nos a llogar una sala per hores.
El pis del carrer Sant Guillem
Però vet aquí que una companya del grup aconseguí que ens deixessin fer servir un pis dedicat a teràpies alternatives d’un familiar seu, al carrer Sant Guillem de Barcelona, prop de la plaça Molina. Allí vam començar a trobar-nos durant uns mesos a meditar, a primera hora del matí. I qui sap, potser per ser aquella hora del matí, o perquè el grup encara estava molt tendre, el cas és que l’energia es va anar desinflant, fins que un dia un malentès ens va deixar a la porta del carrer sense claus per entrar. Els que érem allí vam anar a esmorzar, en vam parlar seriosament, i en aquell moment va semblar que tot s’havia acabat. Uns ho volien deixar, els altres s’ho volien pensar. Era la dissolució del grup. Després de tant d’esforç, semblava que tot s’acabava allí.
El dojo del carrer Agullers
Vam tornar a reunir-nos per fer un zazen a casa, potser l’últim. En acabar, quan alguns començaven a acomiadar-se, i semblava que no ens tornaríem a trobar, una altra companya del grup, l’Amelia, ens va oferir lloc al local que estava a punt d’obrir al carrer Agullers, un projecte entre botiga zen i centre d’activitats. El local tenia un petit altell, on es podria fer zazen, i altres activitats. Vam quedar gratament sorpresos, i al cap de poc ho anàvem a visitar. Vaig quedar meravellat, era un espai petit, però molt ben arreglat, cada detall perfectament cuidat, les parets de maons vermells al natural, el taulell daurat, les cortines… tot era d’un gust exquisit, i allí a mitja planta, el petit altell amb parquet i les bigues a la vista. Tot plegat em va semblar un somni, el dojo que tant havíem desitjat, era allí al davant, embolicat delicadament com un regal del cel.
Neix el Dojo Zen Born
El grup es va tornar a motivar, i a unir. I vam començar a fer zazen en aquell altell, abans que les obres d’adequació estiguessin llestes. Com era possible allò? Havíem començat sense res, quatre o cinc persones, i l’únic que teníem era unes ganes molt fortes de seure en zazen. Després va anar arribant gent, a poc a poc el grup va anar creixent. Encara avui, sense obviar el molt que van fer algunes persones, com l’Amelia, per qui sentim un gran agraïment, penso que tot el que va passar, si aquelles persones ens vam unir i ho vam fer possible, va ser gràcies a la força de zazen. Una força que ens empeny més enllà del que ningú pot ni imaginar, perquè no és una força personal, és una força que va més enllà de les nostres febleses i limitacions, i més enllà de les nostres capacitats i diferències. La força i el poder del desig de practicar.
Bona celebració del 15è aniversari!
Nansen