De com n’és d’important el zazen, la meditació asseguda, en la pràctica del zen, no n’han deixat mai de parlar els mestres de la nostra tradició. Dogen diu: “La transmissió del Dharma de Buda no és altra que la transmissió de seure com un buda. Aquest és l’eix essencial. El que ha passat de persona a persona és l’ensenyament essencial de zazen.” I ho diu per presentar aquest poema de Wanshi:
L’eix essencial de tots els budes,
l’eix essencial de tots els ancestres,
és sentir les coses sense tocar-les,
és il·luminar les circumstàncies sense oposar-s’hi.
Amb tot, no es pot dir que el Zen sigui només zazen. Hi ha moltes ensenyances, pràctiques i rituals que ens acompanyen en la pràctica del Zen: el treball voluntari, la generositat desinteressada, la compassió altruista… en definitiva, el cultiu del que anomenem la Via del bodhisattva. Igualment és interessant estudiar el Dharma, l’ensenyança de Buda, i llegir els mestres zen. Però el Zen és bàsicament una manera de viure en harmonia en la vida quotidiana. Un antic mestre xinès que es deia Nansen, quan li van preguntar ¿Què és el Zen?, va respondre: “La vida quotidiana és el Zen.”
Quan participem en un retir llarg, com el que acabem de fer, podem entendre tot això sense problemes. Durant el retir, zazen és l’eix de la nostra pràctica, i a partir d’aquí podem experimentar com la ment de zazen s’integra en la vida quotidiana de les tasques i les relacions humanes. Vivim moments d’alegria i de tristesa, moments de conflicte amb els altres, i moments en què el conflicte es dissol. Hi ha fenòmens que ens xuclen cap enfora, i hi ha el zazen que ens fa tornar cap endins. És com la força centrípeta que ens atrau cap a l’interior, que contraresta la força centrífuga de les il·lusions i els pensaments, que ens dispersen cap a l’exterior. Ho podem visualitzar com un eix que gira i vertebra la nostra vida.
Com mantenir aquest eix quan tornem a la ciutat?.
Quan tornem a la vida de la ciutat, és quan trobem més dificultats per continuar el zazen. No nomes pels compromisos laborals i familiars, sinó per totes les nostres activitats. Per als que estan interessats en l’espiritualitat, hi ha molta oferta avui en dia, i actualment hi ha moltes activitats espirituals amb un plantejament consumista, on el compromís es mínim, i les promeses son màximes. Això fa que alguns practicants zen es dispersin amb tanta oferta, seduïts per les promeses. I amb l’afany de provar-ho tot, i de no casar-se amb ningú, passen els dies anant d’una cosa a l’altra, mentre obliden la pràctica del zen que tant estimen.
Es curiós perquè quan parlo amb molts d’ells, reconeixen que no han trobat res com la pràctica del zazen, que no han viscut res comparable al que han viscut en el retir zen. Però tot i així no poden evitar l’ociositat espiritual, que els porta a provar això i allò. Al capdavall, això no seria cap problema, sinó fos perquè la nostra vida es limitada, els anys passen, i en el moment de morir, potser lamentarem haver-nos dissipat amb tantes coses vanes, i no haver aprofundit en res.
La via del monjo zen
Especialment, per als que segueixen la via del monjo zen, aquesta és una condició necessària. Per al monjo zen la pràctica de zazen ha de ser l’eix de la seva vida. Tant si les coses li van bé, com si li van malament, tant si té feina com si no en té, tant si viu en família com en solitud. El zazen és l’eix al voltant del qual construeix la seva vida sencera, totes les activitats que faci, siguin quines siguin, giren al voltant de zazen, totes les seves paraules giren al voltant de zazen, tots els seus pensaments giren al voltant de zazen. A vegades em pregunten quina és la diferència entre la via de bodhisattva i la via de monjo zen. Doncs és aquesta: per al monjo zen el zazen ha de ser l’eix vertebrador de la seva vida.
Per què zazen ha de ser l’eix?
També ens podem preguntar, d’entre les moltes pràctiques que va ensenyar el Buda, per què zazen ha de ser l’eix, i no una altra? Perquè, tal com hem comprovat tots en el retir, zazen fa emergir la ment desperta. La ment desperta és la manera de funcionar de la ment, que transcendeix la il·lusió d’un jo separat del món, en contraposició amb la manera de funcionar ordinària, que ho basa tot en guanys i pèrdues per a aquest jo il·lusori, arrel de la nostra ànsia i menyspreu, i causa de la nostra insatisfacció i desesper. La ment desperta de zazen és una porta oberta a la percepció autèntica de l’ésser, com diu Wanshi, és sentir les coses sense tocar-les, és il·luminar les circumstàncies sense oposar-s’hi.
Nansen