És molt cèlebre el diàleg de la primera trobada entre el segon i el tercer ancestres del Zen a la Xina. Sosan tenia lepra, i estava molt malalt. Va anar a veure el mestre Eka, i després de fer tres prosternacions, li va dir: “Si us plau, mestre, ajudi’m! Alliberi’m del meu karma!” Eka va respondre: “Porta’m el teu karma aquí, i t’alliberaré d’ell.” Després d’una estona en silenci, Sosan va dir: “No puc portar el meu karma, el karma és sense forma, i no el puc agafar!” Eka va respondre: “Aleshores, ja estàs alliberat.” Sosan es va prosternar, i es va retirar en silenci.
És un diàleg que, malgrat els anys que han passat, continua essent actual, tremendament actual. De fet, podem dir que aquest diàleg el tenim tots els practicants amb la nostra pràctica del Zen. En certa manera, tots arribem malalts a la pràctica, malalts d’algun sofriment existencial, d’estrès, d’ansietat, de depressió, o simplement del neguit d’existir, de la set insaciable. Tots tenim un karma de què ens volem alliberar.
Alliberar-se del karma en zazen
Encara que al principi encara no sabem explicar què ens passa, i no arribem a formular-ho explícitament al mestre, això no vol dir que no estiguem presentant contínuament aquesta qüestió quan ens asseiem en zazen. I és justament zazen el que ens dona la resposta d’Eka. Asseguts en zazen, veiem la vacuïtat del nostre karma, comprenem que no es pot agafar, perquè és pura interdependència, pura impermanència, i en comprendre la vacuïtat del nostre karma, en quedem alliberats.
El karma del pare i de la mare
N’hi ha molts que, en avançar en el procés d’introspecció, veuen en la seva malaltia el karma del seu pare o de la seva mare. Això els fa sorgir l’anhel d’alliberar el seu pare o la seva mare, si encara son vius; o d’alliberar-los en el pensament, si ja son morts. ¿Qui no ha pensat alguna vegada en canviar el karma del seu pare o la seva mare? I aquesta és una altra de les històries arquetípiques, que trobem en el Parinirvana Sutra. L’episodi de la mort de Shariputra, un dels grans deixebles del Buda.
La mort de Shariputra
Un dia, Shariputra, en aixecar-se després de fer el seu zazen matinal, va reflexionar: “Qui arriba abans a la completa extinció, els budes o els seus deixebles?” Aleshores va intuir que primer s’extingeixen completament els deixebles. Va contemplar l’estat del seu principi vital, i va comprendre que li quedaven set dies de vida. “On m’extingiré completament?”, es va preguntar, i en aquell moment va pensar en la seva mare, que tot i ser una dona molt santa, no havia entrat en la Via de Buda. Shariputra es va passar sis dies viatjant, i el setè i darrer dia de la seva vida, va donar una última ensenyança a la seva mare, que la va fer entrar en la Via. Després d’això. Shariputra es va extingir per sempre més.
Extingir el karma del pare i de la mare
Altra vegada ens trobem amb una història que, malgrat el temps passat, transmet una ensenyança profunda, amb un simbolisme magnífic. Al final de la seva vida, Shariputra, després d’haver instruït a milers de deixebles en la Via, s’adona que encara no ha pogut extingir el seu propi karma familiar, i dedica l’últim dia de la seva vida a aquesta important empresa. Així, molts practicants, després de molts anys de pràctica, s’adonen, com Shariputra que encara els falta extingir el karma del seu pare o de la seva mare. I això no és cap trivialitat. Alguns embogeixen literalment en enfrontar-s’hi. No es pot prendre a la lleugera, o dissimular darrere les aparences, aquells que davant el karma del seu pare o la seva mare, no han plorat ni una llàgrima, és que no s’hi han enfrontat mai.
Zazen ens allibera
Igual que amb la qüestió de Sosan, encara que no siguem capaços de formular la qüestió de Shariputra, el karma del pare i de la mare seran qüestionats contínuament en zazen, i també zazen ens en farà veure la vacuïtat, la interdependència i la impermanència. Si seguim amb la pràctica contínua de zazen, aquest karma s’anirà extingint, com els núvols de tempesta que descarreguen sobre l’oceà, i arribarà el dia en què s’extingirà completament, encara que sigui el darrer dia de la nostra vida.
Nansen