Acabem de tornar del retir zen de nou dies, que hem fet a la muntanya, envoltats de la generosa natura del Lluçanès. Després del retir llarg d’estiu, intens i transformador, tornem a la nostra vida quotidiana a pobles i ciutats, potser alguns encara estan de vacances, i d’altres ja estan treballant. Però a tots se’ns planteja la mateixa qüestió: com continuar la pràctica que hem fet al retir, en la vida quotidiana, plena de compromisos amb la feina, la família i l’oci. En el retir totes les condicions ens facilitaven la pràctica de la meditació, hem pogut passar per alts i baixos, moments d’èxtasi i moments de desesperació, però en qualsevol cas, seguir amb la pràctica era molt simple. Llevar-se, meditar, menjar, treballar, meditar, menjar, treballar. La regla del retir ens marcava un ritme molt intens i, a la vegada, molt senzill de seguir.
Connectar amb la naturalesa original
Això ha facilitat que tots els que érem al retir, independentment de si érem principiants o veterans, haguem pogut connectar amb la nostra naturalesa original. Les circumstàncies han anat canviant, potser algun dia no vam poder dormir i estàvem cansats, i pensàvem, com puc seure a meditar així, tan cansat com estic? Però un s’asseu en zazen, i el zazen s’ho empassa tot, el cansament, els nervis, el mal humor. Un altre dia, en canvi, estàvem prou fins, i vam entrar fàcilment en un samadhi profund. Sigui quin sigui el nostre estat d’ànim, sempre podem seure a fer zazen. És el que té el zazen. Per això diem que és un mètode universal, perquè sempre i en qualsevol moment, qualsevol persona es pot asseure en zazen, entrar en samadhi i connectar amb la seva vertadera naturalesa.
Zen a la vida quotidiana
Tot i així, en tornar a la vida quotidiana, sembla tot més complicat. Hom pensa, “en el retir tot és molt simple, està tot organitzat per poder meditar, els horaris, els àpats, el treball, tot conflueix per poder realitzar la pràctica, i, en canvi, en la vida quotidiana, els horaris son molt diferents, comparteixo la vida amb altres persones, tinc compromisos i obligacions… Com podria fer una pràctica com la del retir en la vida quotidiana?” És una bona pregunta que ens podem fer tots, en algun moment o altre, després d’haver gaudit d’un retir zen, després d’haver generat l’anhel que la nostra ment estigui sempre com en el retir. I això no és tan difícil. No es tracta que d’un dia per l’altre canviem la nostra vida, ni trenquem amb tot el que ens envolta per a poder viure com en el retir. El secret està en anar fent petits canvis, que no ens suposin un trencament traumàtic amb la nostra vida. Després de cada retir zen, després d’apreciar l’experiència, un es pot plantejar “quin petit canvi puc fer a la meva vida per acostar-me una mica més a això que he viscut?” A vegades això es tradueix simplement en afegir un zazen setmanal amb la Sangha, o en participar en el samu, o en començar la costura del rakusu. Hi ha moltes petites coses que podem fer per millorar la nostra pràctica.
Quant de temps dedicar a zazen
Sovint ens preguntem quant de temps hauríem de dedicar a zazen. No hi ha una única resposta, depèn de cada persona, i de cada moment de la seva vida. El que si puc dir és que el millor és anar progressant gradualment, a mesura que ens ho demana el nostre cos i ment. Un bon moment per fer aquest petit augment és en tornar d’un llarg retir de zazen, perquè tenim la força i la determinació per fer-ho. Encara que haguem tingut grates experiències en el retir, no podem pensar que haguem arribat enlloc. La pràctica és una Via que només és viva si continuem.
Nansen