Molt sovint utilitzem la paraula zazen per referir-nos a la meditació zen. És una paraula d’origen japonès composta per “za,” que vol dir seure i “zen,” que deriva de la paraula xinesa “chan,” que a la vegada deriva del sànscrit “dhyana,” que significa meditació. De manera que zazen vol dir justament això, meditació asseguda. D’altra banda, meditació significa, bàsicament, dirigir l’atenció cap a l’interior, i cultivar una actitud de presència plena en el moment present. Hi ha moltes maneres d’entendre això i de practicar-ho, però quan parlem de zazen ens referim a una manera concreta de practicar la meditació de la tradició zen, que encara que és un mètode bastant simple, ens pot semblar exigent, fins que ens hi familiaritzem.
Recordo que quan vaig començar, em costava estar-me assegut. Els que intentaven corregir-me la posició de l’esquena, quedaven esgarrifats de la rigidesa, va caldre molta paciència fins que vaig anar trobant la postura. No per a tothom és tan difícil seure, però amb la rigidesa i la incomoditat també vaig poder abandonar les càrregues més feixugues del pensament. Ara que han passat més de trenta anys, puc dir que una de les millors coses del zazen, és que no et canses mai de fer zazen, justament perquè no fa servir cap objecte extern. El mecanisme és simple. Hom no es cansa mai de seure i meditar en zazen, per molt que passin els anys. Cada meditació és com contemplar un nou paisatge de la ment, un nou moment de l’existència.
Tot i així, si em pregunten per què fas zazen, d’entrada no sabria què dir. És com si a un peix li preguntessin per què neda. Per què nedar, si, com diu Dogen, no hi ha cap lloc on anar, cap lloc on és pugui arribar? I, a la vegada, no és un nedar per nedar. És un nedar en què el peix és el nedar i el nedar és el peix. Com explicar-ho amb paraules? El millor és capbussar-se dins d’un mateix, i començar a nedar. Després tot va fluint i és fàcil graduar la intensitat: a quina fondària volem nedar, si volem nedar en la mar plana, o també en plena tempesta… Això també ho té el zazen, no cal triar el millor moment per meditar, no cal estar molt relaxat per posar-s’hi. Ens hi podem posar tal com estiguem a cada moment, siguin quines siguin les circumstàncies de la nostra vida, en un dia tranquil, o enmig de l’estrès d’un dia de feina. Tan bon punt ens asseiem, tot canvia. Allò que semblava tan important, ja no ho és tant, i aquella emoció que constrenyia el cos, es va afluixant. Respirar, mantenir l’equilibri, respirar el cos, respirar les emocions, respirar els pensaments, i poc a poc tot es va aclarint. Som en el moment present, aquesta és la realitat de l’existència.