Un antic buda va dir: Viure cent anys no es pot comparar amb viure durant un dia la pràctica constant del Despertar. I Dogen diu: En el cicle de naixement i mort de milions d’anys, un dia de pràctica constant del Despertar és l’antic mirall de tots els naixements i totes les morts. Un dia de pràctica constant del Despertar és goig i joia. Encara que no n’estiguis segur, no malgastis aquest dia en coses vanes. Aquest dia és un tresor rar de trobar, no ho comparis ni amb la perla brillant d’un drac; una perla brillant es pot trobar, una joia es pot comprar, però aquest dia perdut de cent anys, quan s’ha perdut, ja no el pots recuperar. Qui pot recuperar un dia passat? No hi ha en tota la història ningú que ho hagi fet. No perdre el temps en va, és abocar amb cura el pas del temps dins d’aquest sac de pell, sense vessar-ne ni una gota. Un cop ho vegis clar, no negligeixis ni un sol dia. Practica de tot cor, de dia i de nit, a l’hivern i a l’estiu. En dia plujós, seu sota un bon cobert; en dia assolellat, seu al costat d’una finestra lluminosa. No és que els antics budes no tinguessin ocupacions, ni responsabilitats, és que sabien deixar-les estar abans de seure a meditar. L’estiu s’acaba, el sol i els núvols s’alternen ràpidament. Es pot sentir no gaire lluny la remor del carrer, és el moment d’emprendre la pràctica constant del Despertar.
Lluís Nansen