El mestre Dogen diu: “Si seguiu la pràctica constant de la via dels budes, no us preocupeu de si sou un gran ermità o un modest ermità, de si sou molt brillants, o poc. Simplement abandoneu l’esperit de guany i renom per sempre, i no us deixeu limitar pels milers de condicions físiques i mentals. No deixeu passar el temps en va. Escombreu el foc que hi ha sobre el vostre cap. No busqueu la gran il·luminació. La gran il·luminació és el te i l’arròs de la pràctica diària. No anheleu una il·luminació futura, la il·luminació futura és una joia oculta en els vostres cabells.”
Si teniu ocupacions, deixeu-les. Si teniu compromisos, posposeu-los. Si algú us espera, aviseu-lo. Si teniu èxit, abandoneu-lo. Si no teniu èxit, no el vulgueu, l’haureu de deixar igualment. Aquest és l’únic camí de la pràctica constant. Abandonar l’èxit mundà en aquesta vida, i practicar una sola cosa fins al fons, és l’inesgotable pràctica constant dels budes. La pràctica constant se sosté amb la pràctica constant. Estimeu el cos, la ment i el jo que s’impliquen dia a dia en aquesta pràctica constant.
La via dels budes