El retir-sesshin Zen, com el que fem a Lluçà al desembre, és una oportunitat única per a submergir-nos completament en la pràctica del Zen. Meditació asseguda i atenció plena, i viure uns dies com uns autèntics budes. Tots els que hi anem compaginem aquesta pràctica del Zen amb una vida quotidiana plena d’obligacions i compromisos. Antigament, els que volien seguir seriosament la Via del Zen, abandonaven la llar i es convertien en monjos mendicants, i mai més es preocupaven per les obligacions i compromisos mundans. Es dedicaven en cos i ment a la Via del Zen, fins a assolir una vida en harmonia, i despertar així a la veritable realitat de l’existència.
Els practicants zen d’avui creiem fermament que és possible realitzar la Via, sense abandonar literalment la llar, sense tallar amb totes les obligacions i compromisos dràsticament. Sabem que és més difícil, però a la vegada, si ho fem així, ho podem fer ara, avui i aquí. Ho podrem compartir amb la gent que ens acompanya, i aquesta influència s’escamparà cada vegada més i més. Els seguidors del zen practiquem en harmonia amb la vida quotidiana. D’això en diem la Via del Bodhisattva.
Per bé que no és necessari tallar dràsticament amb tot, sí que és convenient que quan seiem a fer la meditació, deixem de banda tots els compromisos, i ens dediquem amb cos i ment a la meditació. Tant amb la meditació diària, com també quan s’acosta el retir, hem de ser capaços de deixar a un costat obligacions i compromisos, per dedicar-nos durant uns dies a seguir completament la Via del Zen. Deixar de pensar en jo i les meves coses, i pensar en la comunitat, inscriure’s al retir amb antelació, i col·laborar en les tasques d’organització. Si ho fem així, som com els budes, capaços d’abandonar la llar, ni que sigui per uns dies. Compartim el mateix esperit, i la nostra pràctica és la seva pràctica.
Ara bé, si voleu alliberar la vostra ment, però no us decidiu, és potser pel fort lligam que teniu amb “les meves coses”? És potser la por de perdre el món construït per l’ego? O potser és el sentir-se imprescindible a la feina, a la família, o on sigui? Aquesta és precisament la llar que hem de saber abandonar ara, la llar feta de la por de perdre el nostre món. Seguir la Via del Zen, tal com la practiquem avui, és sortir de la closca del món de l’ego, i realitzar una vida autèntica, a l’alçada del naixement i la mort. Més enllà dels milers de “les meves coses”, i assolir així la llibertat inconcebible de la ment de buda.
Lluís Nansen