En els articles anteriors, “Il·luminació universal” i “estructures de consciència”, “espiritualitat o religiositat”, parlàvem del desenvolupament espiritual i les capes de consciència. Ara és el torn de la consciència racional. 

L’estructura de consciència racional ja s’havia començat a desenvolupar en les fases anteriors, ja que el raonament també s’utilitza per explicar les creences màgiques i mítiques. En la religió s’ha utilitzat el raonament per explicar la doctrina. En paraules del mallorquí Ramon Llull, “cal estimar la ciència demostrativa de la divina saviesa.” Ja Ramon Llull, en el segle XIII, utilitzava el raonament per convèncer els seus congèneres de la doctrina cristiana. I en el mateix segle XIII, al Japó, el mestre Dogen, en el seu Shobogenzo exposa de manera racional els koans i els conceptes del budisme. Trobaríem més exemples de com el racionalisme sorgeix de la necessitat d’explicar els mites. I com segles més tard, aquest mateix racionalisme evolucionat és, capaç de qüestionar tots els mites.  És el racionalisme científic el que qüestiona els dogmes i mites que no poden ser demostrats segons el mètode científic, i posa en dubte els mites i els principis màgics, i trenca amb les visions anteriors. La preeminència de la consciència racional sobre les altres consciències ha debilitat els fonaments de les visions espirituals, en benefici d’una visió exclusivament materialista.
Les diferents religions i corrents espirituals han entomat de manera diferent aquest canvi de paradigma. Alguns s’han tancat en banda, i han negat la veracitat científica, com els anti-evolucionistes. Altres, ben al contrari, han adaptat les teories científiques a l’espiritualitat de manera barroera, i l’han convertit en una pseudociència, en una regressió al mite, amb format de ciència-ficció. En realitat, però, no hauria d’haver-hi cap confrontació entre ciència i espiritualitat: són dominis diferents, i només col·lisionen quan l’una pretén envair el domini de l’altra. En la nostra època, en la visió que tenim del món, predomina aquesta consciència científica racional, i s’ha deixat de confiar en res que pugui estar més enllà: la raó i la ciència tenen l’última paraula en el perquè de totes les coses. 
Ningú pot negar que el raonament i la ciència han contribuït a un desenvolupament industrial i tecnològic, que ens facilita molt la vida material. Però no és menys cert que aquesta visió discriminativa contribueix a reforçar la idea d’un jo completament diferenciat i separat dels altres, i del seu entorn. Aquest fet produeix en contrapartida por i angoixa, i és una peix que es mossega la cua: com més diferents i separats dels altres ens sentim, més por tenim que els altres ens facin mal, i més ansietat tenim per acumular béns materials o immaterials. Aquesta actitud condueix a una set existencial insaciable, i a trastorns cada vegada més estesos d’estrès, ansietat, i depressió. Dit això, estarem d’acord que la ment racional no és l’estació final del desenvolupament humà, sinó un pas més, i que per tal de recuperar la pau espiritual, i donar pau als altres éssers del planeta, cal transcendir la racionalitat. 
Què significa transcendir la racionalitat? No es tracta de fer marxa enrere per tornar a la irracionalitat. Sí que vol dir, però, deixar de reprimir les etapes anteriors, i integrar-les harmoniosament. La pràctica de zazen és una manera d’anar més enllà de la racionalitat, i de transcendir el jo, sense trencar amb la raó, sense regressions, sense extremismes. En la pràctica de zazen, abandonem qualsevol lluita entre la raó i els sentiments, qualsevol lluita entre el bé i el mal, entre el cel i l’infern. Durant zazen, es crea una harmonia natural entre el cos i la ment, que restableix l’equilibri entre tots els punts de vista. El Zen no és la negació del pensament. Alguns creuen que la meditació consisteix a aturar els pensaments, a quedar-se amb la ment en blanc. Això no és així. En la meditació zen deixem fluir els pensaments, i si pel que sigui, tenim molts pensaments, observem com apareixen i desapareixen molts pensaments. I si estem relaxats, i tenim pocs pensaments, meditem i observem com apareixen i desapareixen pocs pensaments. La meditació zen no es queda estancada ni en el pensament, ni en el no pensament. Així transcendim les contradiccions internes i trenquem els bloquejos emocionals, així deixem de buscar explicació per a tot, comprenem amb la pell, la carn i els ossos, que hi coses que no necessiten ser explicades. Fent zazen, ens tornem a sentir en unitat amb tot l’Univers, amb Déu, amb Buda, amb tots els éssers.
Lluís Nansen Salas