Dogen se’n va anar a la Xina, a la recerca d’un mestre que l’ajudés a respondre la seva pregunta. Després d’haver-ho intentat infructuosament amb diferents mestres, es disposava a tornar al seu país, i ja era a punt d’agafar el vaixell, quan va arribar un vell monjo. Tenia aproximadament seixanta anys, i va pujar a la nau per demanar als passatgers si els podia comprar bolets del Japó. Aquest vell monjo era el tenzo, el cuiner d’un monestir, i havia fet un llarg viatge per comprar els ingredients de l’àpat de l’endemà, per a la comunitat de monjos. Dogen li va demanar que es quedés a sopar, per poder parlar amb ell sobre el Dharma. Però el cuiner va dir que no podia ser, perquè havia de preparar l’àpat de l’endemà. Dogen va insistir i li va dir: -Ets venerable en anys. Per seguir la Via, et podries dedicar només a la meditació, o a l’estudi de les escriptures. T’esforces molt com a cuiner, i tot el que fas és treballar. Què hi ha de bo en això? –I el cuiner li va dir, rient: -Bon amic, que vens d’un país estranger, encara no entens què significa la pràctica de la Via, ni què volen dir les escriptures –Dogen es va sentir avergonyit i confós, i li va preguntar: – I tu què entens per la pràctica de la Via? –i el cuiner va respondre: -Si encara no ho entens, vine al monestir de Nyojo, i ho aprendràs. Ara es fa tard. He de tornar. Dogen, impressionat, va deixar el vaixell i es va dirigir al monestir de Nyojo, amb qui es va quedar a estudiar.
Aquesta és una de les moltes històries sobre tenzos que avui encara impressionen els practicants del zen occidentals, i en podem trobar més al Tenzo Kyokun. Instruccions al cuiner, del mestre Dogen.
Què és un tenzo?
El tenzo és el monjo encarregat de la cuina d’un monestir o temple zen. La paraula “tenzo” prové del sànscrit “sthavira-tena”, que significa “mà ferma” o “mà equilibrada”. El tenzo té una funció essencial en la comunitat zen, és el responsable de preparar els àpats per als practicants. Tot i que la tasca del tenzo pot semblar ordinària, en el zen es considera una pràctica espiritual profunda i un acte de servei sagrat. Preparar els àpats com a tenzo és una oportunitat de practicar l’atenció plena, o mindfulness, en cada acció, des de la selecció d’ingredients fins a la presentació final del plat. És molt important l’esperit que posem en l’elaboració dels aliments, perquè considerem que s’està alimentant tant el cos, com l’esperit dels practicants. El tenzo també és responsable de garantir que els àpats siguin equilibrats, nutritius i adequats per satisfer les necessitats de la comunitat zen. A més de la tasca de cuinar, la funció del tenzo a la cuina ofereix l’oportunitat de cultivar la humilitat, el desaferrament i la gratitud, i aprendre a servir els altres amb compassió i generositat.
L’esperit del tenzo
Algú es pot preguntar com es pot entendre el vot del bodhisattva d’ajudar a despertar els altres éssers abans que un mateix, ja que és un vot que sembla contradictori. Com podem ajudar els altres, si no estem desperts? Què significa aquest “abans que un mateix”? Com els puc ajudar a ells a despertar abans que a mi? Crec que això no es pot entendre veritablement, fins que no hem estat en un equip de cuina durant un retir zen. Quan ens adonem que hem vingut a buscar la pau, i en lloc de trobar la pau ens trobem amb les preocupacions per elaborar els plats, o amb la decepció perquè una olla es crema, el menjar s’enganxa, o perquè hem fet curt de menjar i la gent es queda amb gana, o perquè n’hem fet en excés i no sabem què fer amb les sobres, o perquè ens enfadem amb algun membre de l’equip, perquè no fa prou, o perquè fa massa, o perquè no ens fa cas. Son tantes les coses que passen en una cuina… Per no dir que quan ens asseiem en zazen, no podem pensar en altra cosa que en els plats que hem fet i els que farem. Així que en algun moment algú pot pensar, què estic fent aquí? Jo he vingut al retir per relaxar-me, meditar i trobar la pau, i ara estic passant nervis i por. I aquí és on podem comprendre completament què significa el vot de bodhisattva: sacrificar la nostra pau per donar pau als altres, acceptar un patiment per alliberar el patiment dels altres. De sobte ens adonem que treballar a la cuina durant un retir és fer realitat el vot de bodhisattva d’ajudar a despertar els altres abans que un mateix. Aquest és l’esperit del tenzo, i és amb aquest esperit que tots els que fem el treball voluntari al retir, realitzem la nostra pràctica.
La transformació del karma.
És per això que recomano a tots els practicants del retir que participen en un equip de servei, que esperin fins al final per a valorar l’experiència. Durant el retir podem passar per moments de crisi quan apareixen dificultats, però al final del retir ens adonarem que si hem participat activament en el samu, el treball per a la comunitat, el retir haurà tingut un efecte completament transformador. Almenys, així em va passar a mi. En un retir que no em vaig implicar, i em dedicava a llegir tranquil·lament sota un arbre en el temps lliure, en acabar el retir vaig tenir la desagradable sensació d’haver perdut el temps. I en canvi, quan en un retir vaig participar en un equip de cuina o en un treball intens, l’experiència va ser completament transformadora, una experiència catàrtica.
Si ja esteu determinats a dedicar uns dies de la vostra vida a un retir de pràctica del zen, no el malgasteu, aneu a per totes, sense por, sense reserves. Donar-se del tot és el més alliberador que hi ha.
Lluís Nansen, Barcelona, 22 de juliol de 2023