Penses que no tens temps per meditar?. Una vegada, un home jove que tenia dos fills petits i una feina molt absorbent, va anar a veure un mestre zen. i li va dir: “Mestre, des que tinc fills, tinc la sensació que no tinc mai temps per a mi, em passo moltes hores treballant i després, quan arribo a casa, em dedico a atendre els meus fills, que estimo molt, però al final del dia sempre em queda la sensació que no he tingut temps per a mi, i que la vida se me’n va de les mans.”
El Mestre li va dir: “Vine cada matí a meditar aquí al temple, i desprès ja em diràs.”
El noi, va quedar estupefacte: “Benvolgut mestre, amb tots els respectes, però no ho entenc. Li acabo d’explicar que no tinc temps per a res, i vostè em diu que vingui cada dia a meditar? D’on trauré el temps?”
El Mestre es va quedar en silenci, el noi va comprendre que no tenia cap més opció que provar-ho.
Tot el temps a cada instant
Així ho va fer. Durant els següents mesos, el jove va anar cada matí a fer zazen al temple amb els altres practicants. Un dia, després de meditar, el mestre li va preguntar: “Jove, encara tens la sensació de no tenir temps per a tu?”.
El noi va respondre: “Quan em va dir que vingués cada dia a meditar, em va semblar absurd, però la veritat és que després d’aquests mesos d’asseure’m cada dia en zazen, quan torno a la vida quotidiana, amb totes les hores de feina, i tota la dedicació als meus fills, ja no tinc aquella sensació de no tenir temps per a mi, perquè m’he adonat que, en realitat, tots els moments son per a mi, quan treballo és el meu moment, quan tinc cura dels meus fills, és el meu moment, tots i cadascun dels moments de la meva existència son un moment per a mi.” El mestre va assentir en silenci.
Aquesta historia ens pot ajudar a comprendre si ens plantejem correctament la pràctica. Ja que és bastant freqüent que algunes persones després de provar la meditació. Un cop han comprovat els seus efectes, diguin: “La meditació em va molt bé. La meva ment s’assossega. Tot i estar sotmès a una gran pressió en el meu dia a dia. En meditar sento una pau autèntica i després tot és diferent, el meu estat d’ànim, les relacions personals, la feina, les aficions… Sóc conscient de tot el be que em fa la meditació, pero tot i així, no trobo temps per fer-ho, no tinc temps per meditar!”
No tinc temps per meditar.
És clar que ens podem sentir molt pressionats per la feina, els compromisos familiars, i sense temps per meditar. Però sovint això només és un error de percepció. El temps no és un obstacle, sinó una dimensió de la nostra existència.
En qualsevol cas, podem dir que no és necessari dedicar grans blocs de temps a meditar, i que amb pocs minuts al dia en tindrem prou per notar alguns dels seus beneficis. Això significa que podem començar simplement centrant l’atenció en la respiració durant uns minuts. Fent petites pauses de respirar conscientment, al llarg del dia, i amb això ja notarem un alleujament de l’estrès.
És una bona manera de començar a meditar. Son les nostres primeres passes en la meditació. Però després ens adonarem que amb aquestes meditacions de pocs minuts, no n’hi ha prou per reconduir l’enorme energia emocional que generem cada dia, i ens sentirem novament desbordats. Podem intentar augmentar els minuts, i la intensitat de les meditacions, per acoblar-nos a les fluctuacions quotidianes, però això ja no és tan fàcil com sembla, a no ser que tinguem el recolzament d’un grup de meditació, i d’un mestre que ens guiï en aquest procés subtil.
Temps per meditar durant les activitats quotidianes, Mindfulness.
Si no tenim temps per meditar, també podem incorporar la meditació a les activitats diàries. Practicar la consciència plena mentre caminem o mentre mengem. Aprofitar els moments de tranquil·litat i connectar amb l’entorn, integrant-ho a la nostra rutina. Això és el que en diem la pràctica de mindfulness, i també està molt bé, però també té les seves limitacions. Si no ho combinem amb meditació de dedicació exclusiva. Si no ens asseiem a meditar de tant en tant, la nostra ment durant la pràctica de mindfulness s’anirà allunyant de la ment de zazen, i al final tindrem la sensació que alguna cosa no està funcionant.
Ens semblarà, potser, que la pràctica de mindfulness és una activitat addicional al que estem fent. Per tant, estem tractar de fer dues coses alhora, quan justament es el que tractàvem d’evitar. Quan tenim aquesta percepció, és perquè no hem assolit la ment de zazen. Quan assolim la ment de zazen, la pràctica d’atenció plena en la vida quotidiana es produeix automàticament, d’una manera intuïtiva, i en cap moment tenim sensació de separació, no hi ha dues activitats simultànies, sinó una sola activitat i una sola presència.
L’entrenament de la pràctica del zen
Dedicar un temps exclusiu a seure a meditar, en zazen, ens permet aprendre la manera de funcionar de la ment zen, i després, en qualsevol cosa que fem, aquesta segueix present. És una presència en tot el que fem, en tot el que sentim. Un mestre deia, `”per moltes vegades que m’he assegut a meditar, mai he tingut la sensació d’haver perdut el temps, sinó tot el contrari sempre m’ha fet sentir més viu i més present.
Nansen