El sutra de l’estrada del mestre Hui Neng és un dels textos fundacionals del Zen. Des de l’arribada de Bodhidarma, el Zen es transmet amb un fil molt prim, de mestre a deixeble. La línia de transmissió no té ramificacions que hagin perdurat. És a partir de Hui Neng que el Zen es ramifica i agafa embranzida.
El sutra de l’estrada de Hui Neng
Com a estudiant zen, m’havia interessat pel sutra de l’estrada de Hui Neng. En aquella època no hi havia internet, i a les llibreries de Barcelona se’n podien trobar ben poques traduccions. Tot i que havíem d’agrair-les, aquestes traduccions no eren gaire fàcils de llegir i entendre. Eren traduccions molt literals. Encara que podien ser rigoroses, no donaven a entendre el caràcter cabdal d’aquesta obra.
La traducció de Red Pine
Va ser molts anys després que vaig trobar el sutra de l’estrada traduït per Red Pine. La veritat és que la seva lectura em va commoure. En la seva traducció es podia sentir la humilitat del jove Hui Neng quan parla en primera persona de la seva vida:
<<Amics meus, escolteu, si us plau. El meu bondadós pare era originari de Fanyang. No obstant, va ser destituït del seu càrrec i desterrat a Lingnan, i va viure com un plebeu. El meu pare va morir quan jo era molt jove. I la meva mare, vídua i indigent, es va traslladar a Nanhai, on vaig patir les dificultats de la pobresa, i on em sustentava venent llenya al mercat.
<<Aleshores, un dia, un comerciant va encarregar una càrrega de llenya per portar a la seva botiga. Després de lliurar i cobrar el lliurament, em vaig dirigir cap a la porta, i vaig coincidir amb un client que recitava el Sutra del Diamant en veu alta. Tan bon punt vaig sentir aquelles paraules, la meva ment es va tornar clara i desperta, i li vaig preguntar a l’home: “On has obtingut aquesta escriptura que estàs recitant?”>> (1)
La lectura del sutra de l’estrada
És només un exemple del to d’aquest sutra de l’estrada traduït per Red Pine. Durant anys vaig gaudir de la lectura d’aquest llibre, com també del sutra de Lankavatara, traduït també per ell. Durant aquelles lectures es va generar en mi un profund agraïment cap a Red Pine. No el coneixia, ni tan sols n’havia vista alguna foto, però sentia un profund agraïment per aquelles traduccions seves que tant m’havien commogut. Quina ha estat la meva alegria quan en Red Pine ha vingut a visitar-nos a Zen Kannon.
El poder de l’agraïment
Red Pine va passar una bona estona amb nosaltres, ens va parlar de les seves obres i dels seus projectes. És una persona afable i encantadora. Mai hagués imaginat que hi parlaria cara a cara. Vaig expressar-li vàries vegades la meva admiració per la seva traducció del sutra de l’estrada, però ell canviava ràpidament de tema, no es recreava en els afalacs. Els seu caràcter alegre sempre trobava alguna altra cosa de què parlar. Un cop va marxar jo seguia meravellat que s’hagués produït aquest encontre. Després de reflexionar, ara estic segur que si aquesta trobada s’ha produït, és perquè fa anys vaig sentir un profund agraïment pel seu treball. Ha estat gràcies al gran poder de l’agraïment.
Nansen
(1) Extracte del llibre Hui Neng, T. Red Pine, The platform sutra, the zen teaching of Hui Neng, 2006, Counterpoint, Berkeley.