En el sutra de l’estrada, el mestre Eno diu: <<Amics, el meu ensenyament del Dharma es basa en samādhi i prajñā. Però no cometeu l’error de pensar que samadhi i prajna estan separats. Samadhi i prajna són d’una mateixa essència, i no de dues. El samadhi és el cos de prajna. I prajna és la funció del samadhi. On sigui que trobeu prajna, hi ha samadhi. I on sigui que trobeu samadhi, hi ha prajna. Amics, el que això significa és que samadhi i prajna són el mateix.>>

Què significa Samadhi?

El samādhi de què parla el mestre Eno es el cinquè dels sis paramites de la pràctica del budisme Mahayana, i és el fonament de la pràctica del Zen. Habitualment, es tradueix samādhi com a concentració, o com a meditació, i això és suficient. Si volem una definició més tècnica, podríem dir que samādhi és la concentració serena autosotinguda, és la base de la dinàmica mental durant la meditació asseguda, el zazen. Per entendre aquesta ensenyança de Hui Neng (Eno), n’hi ha prou amb substituir “samadhi” per “meditació”, i potser es farà més entenedor.

Què significa Prajna?

Prajñā es el sisè dels sis paramites, literalment significa saviesa, però no és una saviesa d’acumular coneixements, sinó una saviesa intuïtiva de veure la realitat tal com és. Per això en el nostre idioma el podríem traduir per visió, perquè en el fons és la visió directa de la nostra realitat interior.

Què és primer, Samadhi o Prajna?

El mestre Eno continua: <<Companys de la Via, aneu amb compte. No penseu que samadhi és primer, i que després dóna lloc a prajna. O que prajna és primer, i que després dóna lloc al samadhi. O que samadhi i prajna estan separats. Per a aquells que sostenen aquests punts de vista, el Dharma és dualista. Si la boca parla de la bondat, però la ment no sent la bondat, la meditació i la saviesa no són el mateix. No obstant això, si la bondat impregna tant la boca com la ment, si el que és extern i el que és intern són iguals, llavors la meditació i la saviesa són les mateixes.>>

Quina relació hi ha entre Samādhi, Vipashyanā i Prajñā?

Les nocions de Samādhi, Vipashyanā i Prajñā formen un eix fonamental de la pràctica de la consciència plena, i estan profundament relacionades. Algunes tradicions les entenen com etapes succesives de la realització. El Samādhi és la concentració i la calma, Vipashyanā és la visió profunda, i Prajñā és la comprensió d’aquesta visió. El fet de veure-les com a etapes successives, genera una discussió encara vigent entre les escoles budistes. Per al mestre Eno no són etapes, sinó aspectes simultanis de la ment desperta.

La pràctica de samadhi vol dir ser un en tot moment

El Mestre Eno continua dient: <<El cultiu de la consciència plena no dóna peu a discussions. Les persones que debaten sobre què és primer i què és segon, només es confonen. A no ser que posem fi a aquesta lluita entre correcte i incorrecte, no farem més que fer aparèixer fenòmens inexistents. I mai estarem lliures de la confusió. La pràctica de samadhi vol dir ser un en tot moment. Ja sigui caminant, dempeus, assegut o estirat, practicar sempre amb una ment clara.

El sutra de Vimalakirti diu “una ment clara és la base per a la il·luminació, una ment clara és la terra pura”. No practiquem la hipocresia amb la ment, mentre parlem de sinceritat amb la boca. Si parleu sobre la pràctica de samadhi amb la boca, però no practiqueu amb una ment sincera, no sou deixebles de buda. Simplement practicar amb una ment sincera, i no aferrar-se a cap fenomen. Això és el que s’entén per la pràctica de ser un en samadhi.>>

Samadhi no és rebutjar els fenòmens

<<Les persones que s’aferren a les aparences externes dels fenòmens, quan volen practicar el samadhi, creuen que aquesta pràctica de samadhi és estar assegut rebutjant els pensaments, rebutjant les il·lusions, però això seria el mateix que l’absència de vida, i constituiria un impediment per a la Via. La Via ha de fluir lliurement, per què bloquejar-la? La Via flueix lliurement quan la ment no s’atura en cap fenomen. Quan s’atura en una cosa, es torna limitada. Si seure i eliminar els pensaments fos correcte, Vimalakirti no hauria criticat a Shariputra per meditar aïllat al bosc.>>

Una làmpada i la seva llum

I el mestre Eno acaba dient: <<Amics meus, com són samadhi i prajna? Són com una làmpada i la seva llum. Quan hi ha una làmpada, hi ha llum. Quan no hi ha làmpada, no hi ha llum. La làmpada és el cos de la llum. I la llum és la funció de la làmpada. Són dos noms, però no dues coses. Aquest ensenyament sobre samādhi i prajñā també és així. Per a aquells que són conscients, hi ha la pràctica directa. Coneix la teva ment i contempla la teva naturalesa.>>

Nansen

Fragments del llibre: Nansen Salas, L., “La llibertat inconcebible”, Ensenyances zen a Lluçà 3, 2020, Zen Kannon, Barcelona

Sutra de l’estrada del mestre Eno: Red Pine. The Platform Sutra: The Zen Teaching of Hui-neng. Berkeley, CA: Counterpoint Press, 2006.