En japonès, Rohatsu vol dir el retir zen fet en commemoració del despertar de Buda el dia 8 de desembre. És caracteritza tradicionalment per una pràctica intensa de la meditació asseguda i un silenci rigorós. El temps cada vegada més fosc i fred del final de la tardor acompanya el desig de recolliment i contemplació. Aquest retir emula la gesta èpica del buda, que durant sis dies i sis nits va seure en meditació sota l’arbre de la Bodhi, abans de despertar d’aquest món de sofriment. Això li dona un aire místic, que fa que els meditadors l’apreciem especialment com un dels millors retirs de l’any.
Al principi del retir apareixen molts pensaments, però després la ment es va calmant. Poc a poc, augmenta la concentració, s’amplia la consciència, el diàleg intern disminueix, els pensaments apareixen cada vegada més espaiats entre si, i fins i tot podem percebre els espais de no pensament que hi ha entre un pensament i l’altre.
Quan fem meditacions prolongades, com al Rohatsu, es produeix l’experiència que Dogen anomena abandonar cos i ment. Cos i ment abandonats vol dir oblidar-se del jo. Quan els pensaments desapareixen, el pensador desapareix, perquè pensament i pensador son dues cares de la mateixa realitat, son interdependents, un no pot existir sense l’altre.
Aquest samadhi sense jo és la ment unificada que va experimentar el Buda, quan va veure l’estrella del matí i va despertar amb tots els éssers. A mesura que s’estabilitza la concentració, la ressonància d’aquests períodes de samadhi, per breus que siguin, omplen completament les nostres vides. L’experiència d’oblidar-se del jo és tan profunda, que fa que el samadhi es mostri en cada gest, en cada moviment, quan caminem, quan escoltem, quan mirem. Tot en nosaltres expressa aquest joiós samadhi.
Lluís Nansen