Joshu va dir: “Si no deixeu mai el monestir, i no parleu durant cinc o deu anys, ningú us podrà dir muts. Ni tan sols els budes us podran dir res.”
És d’aquesta manera que Josshu expressava la pràctica constant. No deixar mai el monestir i no parlar durant cinc o deu anys, ho entenem com a no abandonar la nostra pràctica de seure a meditar en silenci. Si continuem la nostra pràctica constant de meditar asseguts i en silenci, ningú ens podrà dir muts, perquè aquesta pràctica expressa els innumerables versos del Dharma. No parlar és abandonar completament l’interminable diàleg intern, que es perd en el bosc d’esbarzers de les paraules. Amb aquest no parlar, no ens podran dir muts. Ni tan sols els budes ens podran dir res, perquè aquest no parlar és el no parlar de la ment de buda. És el jo mut que no és mut.
Dogen va dir: Impliqueu-vos tranquil·lament en la pràctica constant de no deixar mai el monestir. No us deixeu arrossegar pels vents de l’est o de l’oest. La brisa primaveral i la lluna de tardor de cinc o deu anys, porten, sense que ho sapiguem, l’anell de la Via del Despertar. Aprengueu a gaudir de cada moment de pràctica constant. No penseu que deixar de parlar és inútil. Entrar en el silenci és un monestir, sortir del silenci és un monestir, la via de l’ocell és un monestir, l’univers sencer és un monestir.
Lluís Nansen