En els darrers articles exposàvem el model de la roda de la consciència integral, per explicar des del nostre punt de vista com es relacionen els diferents estadis en què classifiquen el procés espiritual Gebser i Wilber. L’eix central és la ment de la no dualitat, una forma de consciència que de manera natural s’actualitza durant la pràctica de la meditació zen asseguda, el zazen. És una experiència de simplement ser, sense un jo separat del món.

Entenem per consciència la relació entre un determinat fenomen i la nostra existència. Per exemple, quan sento el so d’un telèfon, hi ha immediatament una relació entre el so del telèfon i el jo que l’està sentint, amb la certesa que sóc jo qui ho està sentint i no algú altre, i que a més, aquest és el meu telèfon i no el d’un altre. Així prenem consciència que està sonant el nostre telèfon en aquest moment.

L’experiència de simplement ser també relaciona un fenomen amb la pròpia existència, però no ens percebem com un jo separat. Sentim potser una sensació física al genoll, som conscients de la sensació al genoll, la vivim des de la presència en el cos i la respiració, però no percebem la sensació amb un jo separat, fins al punt que no podríem dir si la sensació és de dolor o de goig. Percebem la sensació sense dualitat. Tampoc hi ha el pensament de si aquesta sensació ens pertany o no ens pertany, perquè nosaltres ara som la sensació. És una experiència molt subtil, però que a la vegada té un enorme poder, perquè és capaç de capgirar-ho tot. Potser estàvem completament compungits en una crisi d’ansietat, i en el moment d’experimentar la no dualitat, la visió del món canvia completament, l’ansietat desapareix com boira del matí, i el sol torna a lluir altre cop. Això fa que quan descobrim en la meditació aquesta font del goig, ens hi vulguem quedar. En la no dualitat s’hi està molt bé, per què no ens hi quedem per sempre? La veritat és que això no és possible, perquè la nostra ment flueix contínuament, i no ens podem quedar en la no dualitat, igual que no ens podem quedar en la màgia, ni en la mítica, ni tampoc ens podem quedar tothora en la ment racional. La roda gira sempre sense parar.

Quedar-se en la no dualitat és una gran temptació un cop s’ha experimentat, i moltes escoles de meditació ho intenten, a base d’aturar els pensaments i quedar-se en el no pensament. Els pensaments són majoritàriament duals, això m’agrada, això no m’agrada, això m’és indiferent, això no m’és indiferent… I el no pensament és per la mateixa raó no dual: sense pensament no hi ha dualitat. Aleshores, per què no eliminar els pensaments, i quedar-se en la felicitat de la no dualitat? Eliminar els pensaments significa bloquejar la ment, aturar la roda. Voler aturar els pensaments és com retenir l’orina, és clar que la podem retenir una estona, però si retenim i retenim acabarem a l’hospital. El mateix passa amb el pensament, si ens dediquem a retenir i reprimir els pensaments, acabarem en una clínica mental. És per això que aquest punt ens ha de quedar molt clar, actualitzar la consciència no dual no vol dir aturar els pensaments. És difícil entendre això només amb paraules, cal fer-ho des de la pràctica de la meditació asseguda. Asseguts en zazen, els pensaments apareixen i desapareixen, hi ha moments de pensament i moments de no pensament, i deixem que tot això flueixi des de la presència en el cos i en la respiració. Aquesta fluïdesa és el que permet actualitzar la consciència original. A la més mínima inclinació a favor del pensament o del no pensament, la consciència original no emergeix.

Un antic mestre va dir: la Via del Zen no és fàcil ni difícil, n’hi ha prou amb no inclinar-se ni cap a un costat ni cap a l’altre, ni agafar ni rebutjar.