És tradició en els temples zen dedicar moltes hores a la neteja del temple. La concentració i dedicació amb què ho fan els monjos zen, contrasta amb el prejudici occidental que la neteja és una tasca innoble, que cal evitar, o enllestir ràpid, per dedicar-nos a activitats més nobles, com l’oci. En els temples zen, però, netejar i posar ordre als espais on estem, és una pràctica espiritual. Per això els monjos zen poleixen el terra de fusta una vegada i una altra, mentre als occidentals ens semblaria que ja està net. Per què netejar el que ja està net? Avui diem que aquests monjos fan la neteja en atenció plena, en mindfulness, i que cada vegada que passen el drap per la superfície del terra immaculat, en realitat el que fan és netejar la ment de preocupacions vanes, de pensaments recurrents, d’emocions verinoses, llavors la ment es torna com el mirall que estan polint. Poden acabar comprenent que, com va dir el mestre Eno, des de l’origen, no hi hagut mai res que es pogués netejar, res que es pogués embrutar. L’única manera de comprendre això per un mateix, és passant l’escombra i la mopa pel terra del temple. És clar que podem passar l’escombra per casa nostra amb atenció plena, en mindfulness, i tot això que guanyem. Però quan aquest treball el dediquem als altres, com en el temple, adquireix una dimensió altruista de gran poder espiritual. És l’atenció plena sense intenció d’obtenir, que practicada així, automàticament dona pau i serenitat. És la manera de practicar mindfulness en la tradició zen. Es pot gaudir passant un drap, traient la pols? En el temple zen de la Gran Via tots teniu l’oportunitat d’experimentar el goig de realitzar les tasques quotidianes fetes amb actitud altruista: netejar el que ja està net, el que sempre ha estat net, perquè no hi ha res a lluentar, res que es pugui ofuscar.
