Com hem vist en els darrers articles del blog, Jean Gebser divideix els estadis de consciència en instintiu, màgic, mític, racional, i integral. Entre aquests dos últims, Ken Wilber hi afegeix el nivell plural i el sistèmic, i deixa oberta la possibilitat d’estadis post-integrals.

Aquests autors presenten l’evolució d’aquests estadis en un recorregut ascendent, com si es tractés d’una carrera acadèmica, des de l’escola primària dels instints i el desig, fins arribar al nivell universitari de l’estructura integral. La classificació per estadis que fan aquests autors, és molt interessant per a l’estudi de l’estructura de la consciència, però la idea d’anar superant estadis, com cursos d’una carrera, crea una il·lusió tan motivadora com irreal. La visió que ens dóna la pràctica del Zen, no és tant el d’un ascens per estadis, de l’inferior al superior, sinó el d’una roda en què la consciència integral va girant, i passa d’una estructura a l’altra, sense aturar-se. Que un individu o la majoria dels individus d’una societat estiguin en un determinat estadi, per exemple el mític, és perquè s’hi han quedat aturats a causa d’un aferrament a una creença. 

Figura 1. La roda de la consciència integral 

No és gens infreqüent que algú que és molt racional, que només confia en la seva intel·ligència, quan es troba en una situació que el desborda completament, implori a Déu per la seva salvació, i de passada compri un bitllet de la loteria, per si la màgia ho resol. Un cas així, Wilber l’atribueix a regressions, a retrocessos. Però no serà aquest un argument per sostenir la seva visió lineal dels estadis de consciència?

En les civilitzacions més arcaiques, com les tribus indígenes de l’Àfrica o de l’Amazònia, hi trobem una visió més sistèmica, perquè entenen la natura com un sistema de què ells formen part, i més plural, perquè no hi ha tants convencionalismes, com sí que hi ha en les societats mítiques o racionals. Els extrems es toquen, com en un cercle. Wilber ho justifica amb la fal·làcia pre/post racional, que fa que es puguin confondre comportaments post-racionals, com l’amor lliure i sense convencionalismes, amb la conducta pre-racional instintiva de buscar satisfacció sexual. Està clar que són dues motivacions diferents per a conductes aparentment similars, i que una motivació és molt primària, i l’altra és molt elevada. Però són tan diferents en el fons?    

És cert que es produeix una evolució, però també és cert que aquesta evolució en l’autoconeixement personal, fa que, per exemple, la consciència sistèmica i plural ens faci descobrir en nosaltres mateixos instints i desitjos que es mantenien ocults. És a dir, que el pas per cada estadi, també ens fa reviure i aprofundir en els altres. És per això, entre moltes altres coses, que trobem que una representació més idònia seria la d’una roda, com la de la figura 1. 

Una de les diferències importants d’aquest model de roda, és que la consciència integral no és un esglaó més, sinó que és la consciència que flueix, en passar per totes les estructures sense aturar-se en cap d’elles. És una ment desperta que no s’adorm en cap baula. L’altra diferència important és que en l’origen de tot, hi ha sempre la consciència no dual. És la consciència d’existir, de simplement ser, sense separació amb els altres, ni amb l’entorn. És una consciència no egocèntrica, que tots podem experimentar en la meditació. És la consciència que relaciona la nostra existència amb el moment present, és a dir, la consciència del cos i de la respiració. Les altres consciències, la consciència dels sentits, del pensament, del jo, relacionen la nostra existència amb un fenomen -una sensació, una emoció, un pensament, una imatge del jo- i, per tant, podem dir que totes emergeixen de la consciència no dual. 

L’origen és sempre la consciència no dual. D’aquesta consciència no dual pot sorgir un impuls instintiu, una interpretació màgica, una devoció mítica, una deducció racional, una tolerància plural, però és només en el lliure fluir de la ment, a través de tots els estadis, que podem parlar de la consciència integral. El girar continu de la roda és molt més pròxim a la realitat impermanent dels estadis. Si algú creu que ja ha assolit un nivell superior, no trigarà gaire en girar la roda per mostrar la insubstancialitat d’aquesta visió. Tots els estadis són vacuïtat, en la vacuïtat hi ha l’origen de tot, la vacuïtat és l’origen de la creació.

 

Lluís Nansen Salas

AJUDEU-NOS A AMPLIAR LA BASE DE SOCIS!

Zen Kannon és una associació sense ànim de lucre, que se sustenta de les quotes mensuals dels seus socis, i en aquests moments necessitem la vostra ajuda. 

La meditació és el que canviarà el món.