En els darrers articles parlàvem de la roda de la consciència integral, i del que significa l’expressió “més enllà del pensament i del no pensament”. El mestre Eno deia que la ment desperta és la que no s’atura en res, ni en el pensament, ni en el no pensament. I això és el que reflecteix la roda de la consciència integral. La ment integral no és un estadi més del desenvolupament espiritual, sinó que és la ment que flueix per tots aquests estadis. És una ment tan capaç de percebre l’instint, sense quedar-hi lligada, com de fer una interpretació màgica, sense confondre causa i efecte; com també és capaç de sentir devoció, sense quedar encegada; a la vegada que pot reflexionar i raonar sense obcecar-se en les pròpies opinions, tolerar i respectar la pluralitat, sense ignorar la diferència. Podem dir que la ment integral té una visió del món completa. Però com podem assolir aquesta consciència integral? N’hi ha prou amb què ens hi esforcem? N’hi ha prou, per exemple, en no obcecar-nos en les nostres opinions, per no quedar-nos aturats en la ment racional? La veritat és que les bones intencions no faciliten la fluïdesa de la ment: la intenció de no quedar-nos en un estadi, fa que ens quedem en el mateix estadi en negatiu. Per exemple, si reprimim un instint, o un impuls, això no significa que el superem: el nostre subconscient el farà sortir per un altra banda. L’exemple més clar és el dels que segueixen el celibat, i després tenen comportaments pederastes, perquè la seva ment continua atrapada en l’instint. Reprimir voluntàriament no té res a veure amb el deixar anar de la ment integral. Deixar anar implica sentir l’impuls instintiu, ser conscient de com ens condiciona aquest impuls, i després actuar amb serenitat. Satisfer-lo o no satisfer-lo, ja no és la qüestió important. No quedar-se atrapat en l’instint, tant si es satisfà com si no es satisfà, aquest és el punt clau de la ment integral.
Però aleshores, com es fa? Si estem dient que no és amb la voluntat que podem accedir a la ment integral, de quina altra manera ho podem fer?
En el Zen hi ha la pràctica de la no intenció. És una pràctica que costa d’entendre des de la ment racional, sembla una contradicció, sembla impossible actuar conscientment sense intenció. Però això només és impossible quan l’acció sorgeix del pensament. Influir el pensament amb el pensament es fa sempre amb intenció. Però quan la influència és del cos sobre el pensament, pot sorgir l’acció sense intenció. En el Zen en diem pensar amb el cos. Tot això és molt senzill d’entendre quan ho practiquem amb el cos i amb la ment. Asseguts en zazen, la ment es concentra en mantenir l’equilibri de la postura, la consciència del cos percep les sensacions corporals i la respiració, i retorna a la concentració. Aquesta dinàmica cos-ment sorgeix automàticament de la meditació zen, i així pot sorgir una consciència integral sense esforç. A partir de deixar-nos portar per aquesta dinàmica, la consciència original s’actualitza, i la ment flueix d’una consciència a una altra. És la ment desperta dels budes, i la tenim ben a tocar. Només cal seure a meditar regularment i continuada, perquè la ment desperta formi part de la nostra vida quotidiana