Seure en zazen és tocar directament la ment de Buda. Buda va despertar mentre feia zazen sota l’arbre de la Bodhi. Va transmetre a Mahakashyapa la pràctica d’aquest despertar. I, més tard, aquesta transmissió ha passat de mestre a deixeble, pel fet de seure junts en zazen. Un deixeble que fa zazen té la possibilitat de despertar, i de rebre la transmissió secreta, de la ment del mestre a la ment del deixeble. I shin den shin, de cor a cor. La mateixa pràctica, la mateixa ment. La mateixa ment, la mateixa pràctica.
Ningú pot canviar aquest secret amb els seus conceptes. Si el rep, el transmetrà, al seu torn, a la generació següent. Com la flama d’una torxa que passa de mà en mà. Com la flama que Deshimaru va portar a Europa fa més de cinquanta anys, i que s’ha estès pel continent. Els anys passen, i si algunes torxes tremolen i s’apaguen, n’hi ha de noves que la continuaran transmetent. Tal és l’essència de Buda que ens ha arribat fins avui.
Una vegada hi havia un mestre arquer zen, a qui el seu deixeble volia demostrar el seu mestratge. I un dia, en el camp de tir, el deixeble va seguir amb la mirada com el mestre s’allunyava pel camí, i quan era a una distància de cent metres, el va cridar pel seu nom. En el moment que el mestre es va girar, el deixeble li va disparar una fletxa directa al cor. El mestre, que només duia una llança, la va llançar dirigida al cor del deixeble. La punta de la fletxa i la de la llança es toquen en ple vol. I shin den shin. Del meu cor al teu cor. La vida i la mort expressades en un gest.
En el Zen, pràctica i principi es toquen de la mateixa manera. Foscor i llum, font i afluents, essència i diferència, ku i shiki, es troben, coincideixen, i es penetren mútuament. La funció de cada paraula és diferent. Però quan s’ajusten perfectament, és l’equilibri, és la Via del Zen.
Lluís Nansen Salas
foto: Bernat Casero