En els retirs de meditació zen cultivem el samadhi, la concentració autosostinguda, amb una pràctica intensa i constant. Aquest samadhi va creixent i es va estabilitzant. A mesura que van passant les meditacions, el samadhi ja no només es produeix mentre seiem en zazen, sinó que es manifesta també en qualsevol activitat nostra. Finalment, podem centrar-nos en el que fem, sense desconnectar del nostre veritable ésser en cap moment. Ja no estem perduts en els pensaments, ni preocupats per alguna cosa que no tingui a veure amb l’activitat d’ara, ni desitgem no sentir-nos com ens sentim. La ment unificada del samadhi ens fa gaudir de cada aspecte de la nostra vida d’ara. Està activa quan treballem, quan descansem, quan escoltem, quan preguntem, sigui el que sigui el que estiguem fent. La ment unificada del samadhi és estar present en tot moment. Cada instant és lúcid i complet.
Des de la meditació, el samadhi s’escampa cap a la nostra vida, i al mateix temps va creixent la compassió. La compassió es manifesta com la saviesa en cada acció. Al principi del nostre camí espiritual, quan comença a créixer la compassió, un gran desig de salvar el món ens inunda el cor. A aquest desig li segueix després una gran decepció, ens sembla que hi ha massa problemes a resoldre, i pocs recursos per fer-ho. Però quan la nostra pràctica madura, aquests intents de salvar el món, i la decepció de no poder-ho fer, són reemplaçats per una compassió genuïna, sorgida de la pràctica i la realització. A partir de la compassió genuïna, veiem què és el que podem fer a cada moment, i ho fem. I ho fem fins i tot sense saber que ho estem fent. La compassió succeeix. La compassió succeeix de la mateixa manera que creixen els nostres cabells. Així de simple. Així de màgic.
Lluís Nansen