Una de les vies espirituals més universals compartida per totes les tradicions, és el treball voluntari,  que en el Zen japonès se’n diu Samu i a l’Índia, Karma-ioga. Treball voluntari vol dir dedicar el nostre esforç a fer tasques en benefici de la comunitat, desinteressadament, sense esperar res a canvi. A la majoria de les tradicions espirituals, el treball voluntari té un paper primordial. Fins i tot, hi ha qui deixa altres pràctiques espirituals, com la oració, per dedicar-se només al treball voluntari. En el Zen, com sabem, el zazen ocupa sempre el primer lloc, és la base de tot. El treball voluntari en el Zen no es pot entendre sense el zazen. Seure en zazen abans de fer el Samu és natural, i així aquest s’impregna del samadhi de zazen.
Una vegada, un vell mestre estava treballant a l’hort de la comunitat. Sempre ho havia fet, fins i tot quan havia assumit el càrrec d’abat. Tenia vuitanta anys, i seguia treballant a l’hort amb la seva aixada, sota el sol. Uns monjos joves es van compadir d’ell, i li van dir:
-Ets molt ancià per treballar tan durament, per què no deixes aquest treball als més joves?
El vell monjo els va agrair la seva atenció, i els va dir: -He dedicat tota la meva vida a servir la comunitat, per què hauria de deixar de fer-ho ara?
Però els joves, amb la bona intenció de dispensar-lo del dur treball, l’endemà li havien amagat l’aixada i les eines. Al matí, el vell monjo, en veure’s desproveït de les seves eines de treball, va seure pacíficament en zazen en un racó de l’hort. Va passar el matí, i va arribar l’hora de dinar. Tothom va deixar la feina per anar a menjar, però el vell va continuar meditant serenament. Així va passar també la tarda, i quan es va fer l’hora de sopar, tampoc es va aixecar. Un dels monjos joves se li apropà, i li va preguntar:
-No has menjat res en tot el dia, és que tampoc penses venir a sopar?
L’ancià li va respondre: -Un dia sense treballar, un dia sense menjar.
En sentir això, els joves monjos van comprendre ràpidament, li van tornar les eines, i li van agrair el seu ensenyament.
Aquesta història és un bon exemple de l’esperit del zen. Treballar per a la comunitat és la manera de deixar els hàbits egoistes.  Deixar de dedicar-nos només a satisfer els nostres desitjos i comoditats. Deixar d’evitar l’esforç en allò que no ens dona cap benefici personal, es converteix en un senyal inequívoc de realització- Les persones que estan atrapades en la ignorància son incapaces de donar desinteressadament. La persona que dona desinteressadament, i és capaç de sostenir un treball voluntari, i si cal, assumir responsabilitats, demostra estar alliberada dels aferraments egòtics que li impedeixen donar. El treball voluntari és el  vehicle perfecte per perfeccionar-nos en la via del no-jo, i gaudir de la grandiosa joia de l’altruisme. Tots els budes han dedicat la seva vida als altres, completament i absoluta, sense reservar-se res. Com, sinó, haurien pogut assolir el despertar Suprem?
Lluís Nansen
Blog d’en Lluís