inkin

Inkin és el nom d’una campana petita, amb mànec de fusta, utilitzada en el budisme zen per marcar moments específics dins de la cerimònia i el ritual. La paraula prové del japonès, en quèn kin significa “campana” i in és una partícula que pot indicar “suavitat” o “delicadesa”. Aquesta campana emet un so subtil que ressona en el silenci.

La campaneta Inkin té com a missió fer de nexe entre el mestre i la sangha, per tal que la cerimònia surti harmoniosa i la sangha (la comunitat de practicants) se sintonitzi amb el mestre, que és qui dirigeix la cerimònia.

La campaneta ha de portar un kesa, però a la sesshin se’l posa igual que tota la sangha al final del zazen del matí.

Inkin és la campaneta que acompanya el mestre

Entre la campaneta i el mestre hi ha d’haver una complicitat total. La campaneta, sense precipitar-se, ha d’entendre amb un sol gest o mirada el pròxim moviment del mestre. Durant els desplaçaments del mestre, la campaneta va davant i li obre pas. Per aquesta raó, abans d’exercir la seva responsabilitat, ha de revisar els llocs per on passarà la comitiva després (obertura de portes, llums, pluja o terreny enfangat…). Diuen que antigament, durant els passejos pel bosc, el pas de la campaneta per davant del mestre, era una manera de protegir-lo de la picada d’una serp. En tot cas, aquest ha de ser l’esperit amb què s’exerceix aquesta responsabilitat.