En moltes tradicions espirituals s’empra la paraula il·luminació per designar l’assoliment de la via espiritual. L’asceta, el sant, l’arhat transcendeix la consciència de l’ego i habita sense esforç més enllà de la consciència personal, en la consciència no dual, que s’entén com el contacte amb la divinitat, amb la naturalesa original. Cada religió o tradició espiritual fa servir els seus propis termes, i la descripció que en fan els seus sants, ascetes i arhats difereix també lleugerament. Això no vol dir que totes les vies espirituals condueixin a la mateixa il·luminació. El cafè per a tots en la via espiritual, afavoreix només les vies menys exigents, i així no es fa cap favor als buscadors autèntics, disposats a lliurar-se totalment. El que sí que és cert, és que totes les tradicions manifesten un propòsit molt semblant, formulat en els seus diferents llenguatges: transcendir el jo per assolir la vacuïtat, la totalitat més enllà del jo, fer-se íntim amb Déu, amb la naturalesa de tots els éssers…Les diferents religions i vies espirituals comparteixen un propòsit semblant, però cadascuna té els seus propis mètodes, mètodes diferents. I això és el que fa que no condueixin necessàriament al mateix. No entrarem a descriure els diferents mètodes que podem trobar en les diferents vies espirituals, perquè necessitaríem milers de pàgines. Quedem-nos només amb què la diferència està en el mètode. Això vol dir que no ens hem de deixar seduir pels propòsits, perquè si fa no fa, totes les religions tenen el mateix propòsit. Assegurem-nos, però, que hi ha un mètode, que el mètode funciona, i que el mètode ens pot ser ensenyat i transmès, per a poder-lo aplicar nosaltres mateixos.
Trobarem moltes religions que ens expliquen la vida i miracles del profeta, però no ens expliquen com convertir-nos en el profeta. La majoria donen unes instruccions mínimes per a que ens portem bé, ens penedim del mal que fem, i perdonem als altres. Està bé, és implícit a tota via espiritual. Però si algú vol il·luminar-se com el profeta, què ha de fer per ser com el profeta? Quin mètode ha de seguir per arribar-hi? Moltes vies espirituals no ensenyen aquest mètode als seus seguidors, algunes perquè ho reserven només per a una elit, i d’altres senzillament perquè no hi ha tal mètode. El profeta es va il·luminar, però ningú sap com s’ho ha va fer. En aquest cas, sembla que no queda més remei que tenir fe cega, i posar-se en mans del guru o el ministre espiritual, intermediaris entre la divinitat i nosaltres. Nosaltres no podem parlar amb Déu directament. I per què no? Per què l’espiritualitat més elevada ha d’estar reservada a unes minories, a un gènere, o a unes elits? Per què no pot estar a l’abast de tothom?
En els segles anteriors, un dels indicadors més significatius del desenvolupament social, ha estat l’assoliment de drets universals, com el sufragi universal, el dret al treball, a l’habitatge, a una sanitat pública, el dret a l’educació, etc. Els drets humans universals han marcat les veritables fites del desenvolupament de la civilització humana, molt més que la tecnificació. Alguns pensadors destacats de la postmodernitat, com Ken Wilber, vaticinen un avanç en el desenvolupament de la consciència espiritual de la humanitat. Segons Jean Gebser, la humanitat històricament ha anat avançant en el camí espiritual, a partir de patrons de consciència, o visions espirituals. Aquestes consciències han evolucionat des d’una consciència original fins a una visió racional, passant entremig per unes etapes de visions arcaica, màgica i mítica, que es corresponen amb períodes històrics de la humanitat. És molt possible que actualment estiguem iniciant una nova etapa, més enllà de la visió estrictament racional. La consciència racional, si bé ens ha facilitat molt la vida, no ens ha conduit pas cap a la felicitat, sinó moltes vegades al contrari, quan ens fa caure en l’ansietat i el desesper. És ara el moment de la visió integral, una visió que integra totes les anteriors, de manera que la consciència flueix, i utilitza lliurement tots els patrons anteriors, sense quedar-se fixat en cap d’ells. Aquesta consciència es correspon perfectament amb el que descriu el mestre Eno: la ment desperta és la que no es queda en res. És la ment de zazen. Ara només falta que a aquesta consciència integral hi puguin arribar el màxim nombre de persones. Quan la majoria de persones assoleixin la visió integral, podrem dir que la humanitat ha fet un pas endavant en l’espiritualitat. I per això és precís, com dèiem, que el mètode estigui a l’abast de tothom, que la il·luminació es converteixi en un dret universal. El dret a la il·luminació universal s’aconsegueix quan tots els que tenen accés al mètode universal de la ment desperta, el zazen, el comparteixen amb els altres, es la nostra aportació individual, que sumada a la d’altres, condueix indefectiblement cap a la revolució espiritual del segle XXI.
(Continuarà en el proper blog)
Lluís Nansen Salas