El retir del despertar zen de desembre és un període de pràctica, que en japonès s’anomena Rohatsu. Tradicionalment s’ha caracteritzat per una intensa meditació asseguda i un silenci rigorós. El dia 8 es commemora el despertar del Buda, i la totalitat del retir, llarg i fred, emula el retir de 6 dies que va fer el Buda sota l’arbre de la Bodi, abans de despertar amb tots els éssers. Aquest fet li dona un aire místic, que fa que els meditadors l’apreciem especialment, com un dels millors retirs de l’any. Aquest any no podrem fer-lo a Lluçà en reclusió, i haurem de descobrir una nova manera de fer-lo, entre presencial i en connexió, com marquen els temps que estem vivint. Estem segurs que l’esperit del Rohatsu superarà aquestes limitacions mundanes, ens acompanyarà fins als peus de l’arbre de la Bodi, i que tots ens asseurem en el tron del Buda, aquest coixí rodó i menut que s’ha convertit en la nostra ermita.
Al principi del retir apareixeran molts pensaments, però després la ment s’anirà calmant. Poc a poc augmentarà la concentració, s’ampliarà la consciència, el diàleg intern disminuirà, els pensaments apareixeran cada vegada més espaiats entre si, fins que serem capaços de percebre els espais de no pensament que hi ha entre un pensament i l’altre.
Quan fem meditacions prolongades, com al Rohatsu, es produeix l’experiència que Dogen anomena abandonar cos i ment. Cos i ment abandonats vol dir oblidar-se del jo. Quan els pensaments desapareixen, el pensador desapareix, perquè pensament i pensador són dues cares de la mateixa realitat, són interdependents, una no pot existir sense l’altra.
Aquest samadhi sense jo és la ment unificada que va experimentar el Buda, quan va veure l’estrella del matí i va despertar amb tots els éssers. A mesura que s’estabilitza la concentració, la ressonància d’aquests períodes de samadhi, per breus que siguin, omplen completament les nostres vides. L’experiència d’oblidar-se del jo és tan profunda, que fa que el samadhi es mostri en cada gest, en cada moviment, es mostra quan caminem, quan escoltem, quan mirem. Tot en nosaltres expressa aquest joiós samadhi.
És el que desitjo per a tots
Lluís