El Dia del Treball és un bon dia per reflexionar sobre la situació del treball i els treballadors en la societat d’avui. No soc expert en ciències socials i econòmiques, i no pretenc fer una anàlisi rigorosa. Però sí que voldria compartir el punt de vista de qui observa amb empatia el seu entorn i mogut per la compassió, es decideix a parlar. A grans trets, veníem d’una crisi, de la qual potser no n’havíem sortit del tot, i ens hem vist arrossegats per la voràgine de la pandèmia, amb canvis imprevistos, a vegades molt dràstics, que ens ha abocat a una aturada que ha afectat molta gent. Ara que sembla que la pandèmia es va controlant amb les vaccinacions, vindrà un anunciat ajustament econòmic, que, com sempre, es farà sentir més entre els més vulnerables.
El Dia del Treball és un homenatge al treball i als treballadors. La societat humana no seria humana si no fos pel treball, amb què ens tenim cura els uns dels altres. Uns tenen cura de les persones, altres donen serveis, altres ofereixen el seu art. És aquest treball que donem amb atenció i gentilesa, el que ens fa sentir la joia de donar i d’ajudar els altres. És el que ens fa sentir més humans.
Malauradament, també l’avarícia és humana, i si ens deixem arrossegar per ella, ens enverina, i ens encega amb visions egoistes, que ens fan abusar dels altres. Això fa més infeliços els altres, i també a nosaltres, perquè significa perdre l’afecte de les persones amb qui ens relacionem. I com a éssers humans, l’afecte ens fa més falta per ser feliços, que no pas els diners i el prestigi que tan desitgem.
Potser és només una percepció, però em sembla que el valor del treball s’està deteriorant: els salaris cada cop són més baixos, en comparació amb el valor de l’habitatge, el sostre necessari. Des de la comunitat de practicants del Zen, en contacte continu amb la gent del carrer, ens adonem d’aquest augment de la precarietat dels treballadors. La compassió ens fa moure, i pensem: “què podem fer per ajudar?” Segur que podem fer coses: crear xarxes solidàries, de suport mutu, intercanviar-nos cures i serveis.
Però hi ha una cosa molt senzilla, i que podem fer des d’ara mateix. És el primer pas, i a la vegada el més fonamental: conscienciar-nos nosaltres mateixos i ser els primers en valorar el treball. Això vol dir aprendre a valorar justament el treball dels altres. Vivim en una societat que tendeix cada vegada més a l’automatisme tecnològic i es transforma tempestuosament. Desapareixen unes feines, i en surten de noves. I no sembla de gaire sentit comú oposar-se a aquest automatisme tecnològic, ja que al final tots en som usuaris. Comencem per nosaltres mateixos, i si volem que el treball es valori, comencem per valorar el treball dels altres. Agraïm-los sempre el seu treball, que ens fa gaudir de cures i serveis, no ens fixem només en el que està malament, i en el que falta per fer, sinó que valorem tot el que s’ha fet, l’esforç que hom ha posat per fer-lo; el temps que hom hi ha dedicat; i sobretot l’atenció, tan valuosa, dels altres cap a nosaltres. A partir del nostre exemple, amb tota seguretat aquesta actitud s’anirà estenent. Tots formem part d’una gran xarxa d’éssers interconnectats entre sí. Si valorem el treball dels altres, el treball serà valorat!.
Bona Dia del Treball!
Lluís Nansen Salas