El proper retir zen del 6 al 10 de desembre està dedicat a la celebració del despertar del Buda històric. És una tradició en el budisme zen, que considera que el despertar del Buda es va produir el 8è dia del 12è mes lunar. Tots sabem com canvien els calendaris al llarg dels segles, i com de diferents poden ser d’una cultura a una altra. En qualsevol cas sembla que la data del 8 de desembre es el que més s’hi acosta.
Deixar els afers mundans
Per als budistes zen aquesta és una data molt especial, i tractem de deixar arranjats tots els nostres afers per a poder dedicar-nos a aquesta pràctica del despertar. És així per a tots els practicants, tant se val quines son les circumstàncies personals, tots els que podem, ens ho arreglem per a celebrar junts aquesta data històrica.
I ho celebrem de la millor manera possible, emulant la gesta que va fer el Buda, assegut durant sis dies i sis nits en zazen, fins assolir el despertar. La nostra pràctica d’aquests dies no serà tan severa com la que va practicar el gran mestre. Tot i això, cadascú de nosaltres intenta donar-ho tot, sense reserves, com una ofrena d’agraïment al nostre gran mestre. Això fa que aquest retir sigui un dels més potents de l’any, perquè tothom dona el màxim de si mateix. I quan tothom es dona completament, la màgia apareix.
El despertar del buda en veure l’estrella del matí
La història de la transmissió diu que en veure l’estrella del matí, el Buda va dir: “he despertat amb la gran Terra i tots els éssers sensibles al mateix temps”. Segons el relat de la transmissió de la llum, el Buda pertanyia a la nissaga Índia del llinatge del Sol. Als 19 anys, va escapar per sobre del mur del palau, a mitja nit, i va fugir a la muntanya profunda. Es va afaitar el cap, i va passar 6 anys practicant l’ascetisme més sever. Després va seure durant 6 anys més en el tron del diamant que condueix a la il·luminació. Aquest tron del diamant no es altre que zazen.
La immobilitat de zazen
Era tan absoluta la seva immobilitat assegut en zazen, que les herbes creixien entre les seves cames. Les aranyes teixien teles entre les seves celles. Les garses feien niu damunt del seu cap. Als 30 anys, en el 8è dia del 12è mes lunar, en veure l’estrella del matí va despertar abruptament. I en aquell moment, va tocar la mare Terra amb la punta dels dits i va dir: “he despertat amb la gran Terra i tots els éssers sensibles al mateix temps”. Aquest va ser el seu primer rugit del lleó. A partir de llavors, durant els següents 49 anys, no es va separar mai del seu Kesa i del seu bol, i ni un sol dia va deixar d’exposar l’ensenyament, en benefici dels que es reunien al seu voltant.
Despertar del buda amb la gran Terra
L’acció de tocar la gran Terra amb la punta dels dits, el veiem en moltes escultures de Buda. Tocar la Terra és un gest carregat de simbolisme, que acompanya el moment en què l’ego és transcendit. Aquest gest expressa el sincer agraïment a la gran mare Terra, que connecta amb un explosiu sentiment de germanor amb tots els éssers. Som una onada del gran oceà, un bri d’herba de la gran Terra.
Nansen