deliberadament irrellevants deliberadamente irrelevantes

Lluís Nansen Salas, Deliberadament irrellevants, Ensenyances zen a Lluçà 7, 2026, Barcelona, Edicions Zen Kannon.

Què vol dir ser deliberadament irrellevants? El títol d’aquest llibre ens convida a qüestionar la necessitat de destacar, de tenir raó o de ser reconeguts. En la pràctica zen, deixar de posar el jo al centre obre una altra manera d’estar al món: amb menys aferrament a la imatge pròpia i més disponibilitat per escoltar i actuar.

Aquest volum forma part de la col·lecció Ensenyances zen a Lluçà, que aplega ensenyances del mestre Lluís Nansen Salas donades durant els retirs de Setmana Santa, estiu i desembre de l’any 2021. Una invitació a explorar, des del zazen i la vida quotidiana, què passa quan deixem donar importància a allò personal.

Deliberadament irrellevants

Recull de les ensenyances donades als retirs zen de Lluçà, on Nansen parla del Shinjinmei -la Ment de la No Dualitat- de Sosan, de les Sis Paramites -o Sis Perfeccions-, i de la Via del monjo zen.

Davant la pregunta de si els monjos zen som rellevants en el món d’avui, Nansen respon: “Els monjos zen som deliberadament irrellevants. Vivim la irrellevància pròpia de tot ésser humà.

«El monjo zen accepta la irrellevància bàsica de la condició humana, que es manifesta per sobre de tot amb la mort. El monjo zen és tan irrellevant com l’emigrant, el sense-papers, el presidiari, o el marginal.

«El monjo zen viu la presència de la mort i reflexiona sobre el sentit de la vida. Afronta la realitat de la mort, buscant una realitat més profunda que la mort. L’ofici del monjo zen és anar més enllà de la mort, més enllà de la vida, més enllà de la vida i la mort per convertir-se en un autèntic testimoni de la vida.”

Fragment del llibre Deliberadament irrellevants

Una de les influències de zazen en la vida quotidiana és aquesta capacitat de trobar ràpidament una ment estable. En la concentració percebem clarament el que passa, sensacions, percepcions, emocions, però no ens deixem segrestar per aquestes emocions. I aleshores la ment es torna vasta i il·limitada.

La diferència entre la ment ordinària i el samadhi és com la d’un estany i la d’un oceà. Quan llancem una pedra en un petit estany, les onades agiten tota l’aigua i l’aigua de l’estany s’enterboleix ràpidament. La ment del samadhi és com l’oceà. Si hi llancem una pedra, l’oceà no s’immuta.

La ment que és com el mar

Dogen diu que el samadhi és el segell de la ment de buda, és l’estat de la ment que és com el mar. Darrere nostre, 10.000 onades; davant nostre, 10.000 onades. Si volem fer créixer aquest samadhi, només hem de portar l’atenció a la postura del cos i a la respiració.

Deixem de banda les altres preocupacions i ocupacions de la ment. Centrem-nos només en la respiració i l’equilibri de la postura. Inspirem. Expirem. Quan ens lliurem a la respiració ens adonem que no ens falta ni ens sobra res en aquest moment. Això és tot el que necessitem per existir.

Deliberadament Irrellevants, 2026, Edicions Zen Kannon. El podeu trobar a Zen Kannon per 10 euros.

Altres llibres de Nansen