El gran mestre Tozan, va dir: ”Explico el que no pot ser practicat. Practico el que no pot ser explicat.”
Per què parlar per parlar? Per què parlar del que podem practicar i comprendre en silenci? A vegades, parlem massa. Parlem per explicar el que cadascú pot experimentar per si mateix. Parlem per omplir el silenci, com si teméssim que del verb absent sorgís un remolí de foscor que ens hagués d’engolir el jo. A vegades, parlem massa poc, callem davant del sofriment dels altres, sabent el que veritablement els pot ajudar. Dogen diu que la pràctica clarifica el verb, igual que el verb clarifica la pràctica. El que practiques tot el dia, és el que expliques tot el dia. No cal parlar sobre el que pot ser practicat, perquè així ja queda explicat. Asseure’s a meditar amb els altres, no necessita ser explicat, simplement seure, tothom ho pot comprendre. Tothom pot connectar amb la seva naturalesa i compartir-ho en silenci amb els altres. És practicar el que no pot ser explicat. Ningú no pot explicar la joiosa experiència de la no dualitat. No hi ha paraules. És només seure. Tothom ho pot sentir. Per què perdre el temps en coses vanes, quan podem seure ben acompanyats, i gaudir de la incommensurable joia del simplement ser?
Lluís Nansen