En els blogs anteriors, il·luminació universal, les estructures de la consciència, religiositat o espiritualitat i transcendir la raó, vam tractar sobre la descripció que Jean Gebser i Ken Wilber fan de l’evolució espiritual per estadis: ancestral, màgic, mític, i racional. A aquests els segueixen els estadis de consciència plural, i de consciència integral. En aquesta evolució per estadis, l’ésser humà passa de les etapes més egocèntriques, en la fase ancestral i màgica, a etapes etnocèntriques, en la fase mítica i racional, per arribar a visions mundicèntriques, en la fase plural; i universals, en la fase integral. Els estadis van de més a menys egocèntric, de menys a més universal, i això es correspon amb un desenvolupament espiritual que transcendeix l’ego. Donem per fet que el desenvolupament espiritual significa anar més enllà de l’ego, per acollir-se al que hi hagi més enllà. Aquest més enllà, en funció de les creences de cadascú, es pot anomenar Déu, naturalesa de buda, naturalesa, vacuïtat, no res, l’inefable… Ho remarco perquè entre els buscadors espirituals, això no està tant clar des de bon principi, la majoria busca en l’espiritualitat un estat de consciència especial, adquirir poders i habilitats mentals, l’omnisciència de saber-ho tot, o coses similars. Quan els expliques que l’espiritualitat consisteix en transcendir el jo, més que cap altra cosa, sovint deixen d’escoltar-te, o miren cap a una altra banda. Sortosament, després d’aquesta primera decepció, molts també ho assumeixen i continuen, i això ja suposa en si un canvi d’estadi.
El que s’anomena estadi racional del desenvolupament espiritual, és una fase en què predomina la raó per explicar una visió convencional del món, que encara té un marcat biaix etnocèntric. Implica l’exclusió de determinats comportaments minoritaris no convencionals, de manera que és una visió del món necessàriament limitada. Els següent patró de consciència és el de la pluralitat, que s’atribueix avui a la cultura postmoderna. Exemples de moviments que sorgeixen d’aquest patró de consciència plural són l’ecologisme, l’animalisme, el veganisme, els defensors de la diversitat de gènere, o de la diversitat de capacitats, entre altres, i que es manifesta també en un acolliment de les diferents ètnies i cultures del món. El patró de consciència plural vindria a expressar el fet que acollir els altres és més important que les nostres raons personals i ètniques.
En el Zen aquest patró de consciència plural és una manifestació de la compassió universal. El bodhisattva ajuda tots els éssers sense fer cap distinció. És per això que l’ecologisme i la defensa dels animals i els vegetals, forma part de l’esperit del bodhisattva, així com també el fet d’ajudar tots els éssers humans, sense discriminar per capacitat, ni per gènere, ni classe, ni ètnia, ni idees. El bodhisattva els ajuda encara que no comparteixi amb ells les seves idees, encara que la seva raó no pugui entendre el seu comportament. Això és quelcom meravellós, que sorgeix de la mateixa pràctica de zazen. L’acceptació de tots els pensaments i emocions que ens apareixen a la ment, encara que amb la raó no puguem entendre per què sorgeixen, ens fan transcendir la raó de la manera més natural. No és que la raó no sigui vàlida, és que hem de donar mes importància a l’amor que a la raó. Moltes vegades, per voler tenir la raó, fem mal als altres, i a nosaltres mateixos. Hom pot arribar a pensar: “ho he de dir perquè tinc raó”, encara que això ens pugui fer perdre una persona que estimem. Abans de parlar, hauríem de donar-nos just un instant, i sentir: què estimem més, la persona que tenim davant, o la raó en una efímera discussió? Això ens evitarà molt sofriment. És un exemple del que significa transcendir la raó amb la consciència plural.
(continuarà en el proper blog)
Lluís Nansen Salas