Vimalakirti va ser un dels grans deixebles laics de Buda. Era un comerciant que vivia amb la seva família, però la virtut de la seva pràctica i saviesa eren tals, que el Buda li enviava sovint els seus deixebles perquè els donés instrucció. Un dia Vimalakirti és va posar malalt i el buda va voler enviar algun dels seus deixebles a interessar-se per la seva salut.
El buda va proposar, un a un, a tots els seus deixebles d’anar a visitar-lo, però tots van dir que no. No és que tinguessin por de contagiar-se, és que la saviesa de Vimalakirti era molt esmolada i ja els havia deixat a tots en evidència anteriorment. Era això el que temien.
Finalment, Manjushri, va acceptar l’encàrrec del Buda, i es va dirigir a la ciutat de Vaishali a interessar-se per la salut de Vimalakirti. Quan Manjuhsri va arribar i va entrar a la seva la cambra, va veure que era buida. No hi havia res, a part del llit on reposava Vimalakirti, que li va dir: -Sigues benvingut, Manjushri, ja que sense venir, has vingut.
Manjushri respongué: -En efecte, el que ve, no ve d’enlloc.- I continuà -Digueu-me: el vostre mal és suportable? ¿Disminueix gràcies a algun tractament o, per contra, augmenta dia a dia? El Buda m’ha pregat d’obtenir notícies vostres. Quina és la causa de la vostra malaltia? Durarà molt de temps el vostre confinament? Com s’acabarà?
Vimalakirti va respondre: -El meu mal ve de la ignorància, de l’avidesa i de l’odi. Estic malalt, perquè tots els éssers estan malalts i el meu mal cessarà el dia que tots els éssers es guareixin; perquè és pels éssers que el bodhisattva se submergeix en el cercle de morts i renaixements. I entre el naixement i la mort hi ha la malaltia. Si els éssers trobessin el mitjà de deslliurar-se de tots els seus mals, el bodhisattva mai més estaria malalt. Quan el fill cau malalt, els seus pares també cauen malalts; i es guareixen en el moment que el seu fill es guareix. Igualment, el bodhisattva que estima cada un dels éssers com si fossin els seus fills, es posa malalt quan els éssers estan malalts. Quan els éssers es guareixen, el bodhisattva es guareix també. El meu mal no té forma, és invisible, és perquè els éssers estan malalts que jo estic malalt. Em preguntes quina és la causa de la meva malaltia. La malaltia del bodhisattva no té cap altra causa que la gran compassió.
Manjushri va preguntar: -Per què està buida la vostra cambra?
– Totes les terres de Buda són buides -va dir Vimalakirti.
– Què vol dir buides?
– Vol dir que no hi ha dualitat.
– I on trobar la no-dualitat?
– En l’alliberació dels budes.
– I on trobar l’alliberació dels budes?
– En els pensaments i els actes de tots els éssers.
La malaltia de Vimalakirti és la malaltia de tots els éssers. Només quan tots els éssers es guareixin, Vimalakirti es guarirà. Quan tots els éssers s’alliberin de l’avidesa, l’odi, i la ignorància de l’egoisme, Vimalakirti es guarirà. Alguns diuen que el seu confinament serà etern, perquè els éssers són fàcilment presa de la por, i abusen els uns dels altres, i s’odien els uns als altres. Però la veritat és que es poden alliberar tots ara mateix.
Asseguts en zazen, descobrim, igual que Manjushri, que la cambra és buida, no hi ha res on agafar-se, res on posar els ulls, res amb què entretenir el pensament. La cambra és buida: és la ment de la no-dualitat, la porta de l’alliberació dels budes. I on trobar l’alliberació dels budes? En cada pensament, si és un pensament no egoista; es l’alliberació. En cada acte, si és un acte no egoista; es l’alliberació. I si hi ha milers d’actes no egoistes, milers de Vimalakirtis es guareixen i somriuen des de tots els temps.
Lluís Nansen Salas
foto: Rolf Dobberstein