Mazu va estudiar amb Nanyuè. Després de rebre íntimament el segell de Nanyuè, Mazu continuava practicant zazen dia i nit. Un dia, Nanyuè se li va apropar, i li va dir: “Amb quina intenció fas zazen?”

Mazu va dir: “La meva intenció és convertir-me en buda.”

Què significa convertir-se en buda? Un ésser convertint-se en buda? O és buda convertint-se en buda? Mazu vol dir que seure en zazen és, en si mateix, “intenció de convertir-se en Buda.”

La intenció de convertir-se en buda és fonamental. Encara que ja som naturalesa de buda, i que convertir-nos en buda vol dir convertir-nos en el que ja som, la intenció de convertir-se en Buda és la pura determinació de l’esperit del despertar.

Per què és important la intenció de convertir-se en Buda? Perquè és el desig de despertar de les nostres ofuscacions. És una intenció sense intenció. I què passa si aquesta determinació no està present?

A vegades, apareix una ofuscació, per exemple, menyspreu cap als altres, orgull, o vanitat, i ens adonem que en aquell moment no som capaços d’expressar aquest “vull convertir-me en buda”, “vull despertar d’aquesta ofuscació”. I és que en aquell moment ens estem aferrant al nostre pensament. Si ens hi fixem, amb honestedat, ens adonarem de quantes vegades ens descobrim criticant als altres, i no som capaços de dir “vull convertir-me en buda.” I és que en aquell moment el que volem és criticar. Observem les vegades que estem fent castells en l’aire, fabricant projectes fantasiosos, i no som capaços de dir “vull convertir-me en buda.” I és que en aquell moment el que volem és no tocar de peus a terra.

Quan no podem expressar la intenció de convertir-nos en buda, és perquè en aquell moment no volem despertar. Volem seguir somiant el somni de l’arrogància i la vanitat, del menyspreu i la crítica, de la fantasia i les il·lusions infundades. Cal adonar-se d’aquesta realitat, adonar-se que molt sovint no volem despertar, i que així perpetuem el nostre encadenament al sofriment.

La intenció de convertir-se en buda de Mazu no és trivial. Mazu no busca res extern, desitja ser el que ja és, actualitzar la ment desperta més enllà de les ofuscacions. Quan Mazu diu “la meva intenció és convertir-me en buda”, en aquell moment ja és buda, i per això ho pot expressar. I si nosaltres ho expressem de tot cor, sense la més mínima engruna de dubte, vol dir també que ja ho som.

Quan, asseguts en zazen, som capaços de dir-nos “vull convertir-me en buda,” cada vegada que apareix la crítica, el menyspreu, una fantasia, un desig… en aquest moment precís comprenem que entre zazen, “vull convertir-me en buda” i “buda” no hi ha cap separació, són el mateix.

Nanyue agafa una teula i la comença a polir sobre una roca. Mazu pregunta: què estàs fent?

Nanyue respon: “Estic polint aquesta teula per fer-ne un mirall.”

Mazu diu: “Com pots fer un mirall polint una teula?”

Nanyue diu: “Com pots esdevenir buda fent zazen?”

El mirall ja és mirall abans d’agafar la teula, la nostra naturalesa ja és buda. Despertar, és deixar d’agafar, deixar d’entossudir-nos a criticar els altres, deixar d’entossudir-nos a fer castells en l’aire. I també deixar d’agafar el “jo vull convertir-me en buda.” I quan deixem d’agafar, asseguts en la intimitat de zazen, la ment desperta. La meditació asseguda és en si mateixa el despertar.

Lluis Nansen Salas